2007

VICENT ENRIQUE i TARANCÓN, UN CARDENAL PER A LA LLIBERTAT

Presentem, en aquest volum, un conjunt de textos dedicats a glossar la memòria i la significació del cardenal Vicent Enrique i Tarancon, aprofitant el centenari del seu naixement. Com a encarnació del desig de canvi de la societat espanyola a les acaballes del franquisme, Tarancon encarna perfectament la figura del capellà il·lustrat, fermament involucrat, fins les últimes conseqüències, en l'aventura progressista del Concili Vaticà II. Borriana -i tot el País Valencià- no podien comptar amb un millor emblema per a resumir el convuls i contradictori segle XX.

Autor: Jordi Bort, coordinador

 

2004

ICONOGRAFIA DEVOCIONAL DE BORRIANA. MEMÒRIES DE CARRER

Aquest volum recull de manera sistemàtica totes les imatges religioses que adornen les façanes de moltes de les cases de Borriana, considerant-les un tresor de cultura popular digne de ser conservat i restaurat. El catàleg iconogràfic s'acompanya d'unes minucioses fitxes explicatives, que inclouen la història del sant o la mare de Déu corresponent i detalls de les festes que se solien celebrar al seu carrer en la festa onomàstica.

Joan Verdegal és professor titular del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I i vicepresident de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. Glòria Olivares és mestra de primària, escriptora de literatura infantil i secretària del Consell de Síndics de l'Agrupació Borrianenca de Cultura.

 

2004

DE REGRESO AL PARAÍSO

José Félix Escudero, nació en Atzeneta del Maestrat pero vivió en Burriana desde los ocho meses. Ejerció de Consultor unos años y ahora es editor de Algar Editorial y Director de Marketing en Valencia del Grupo inmobiliario García Ojeda. Como poeta ha escrito en valenciano Paraula de Miquel (Premi Octubre) Mirall de ganyotes (Premi Roís de Corella) y Presagi del tacte y en castellano Sobre piedras fugitivos, Historias a la luz de la una ventana ocre, Burriana en la piel, Todo el territorio del mar para los labios y Viaje al interior de la mirada.

De regreso al paraíso responde a la concreción de una máxima de Georges Bataille que enmarca una de sus reflexiones favoritas: “la literatura es la infancia recuperada”. Siguiendo esta consigna, el poeta vuelve su mirada a los paisajes y las gentes de la Burriana que conoció en sus años de formación, mientras se prepara para dos nuevos libros de poemas aún inéditos, uno en castellano: Las manos de la ceniza y el otro en valenciano El llibre dels dies de la tendressa.

 

2002

MEMÒRIES D'UN TEMPS GRIS

Memòries d’un temps gris és la continuació del primer volum dels records autobiogràfics de Manel Mesado i Mañé, publicat, amb el títol Més ellà de les ombres. Memòries d’un xiquet de la guerra (1998), en aquesta mateixa col·lecció. Si en aquella ocasió es tractava de rememorar l’ambient de la guerra civil a Borriana vist pel Mesado adolescent, ara s’aborda el temps de la postguerra i la peculiar odisea dels que van formar part, per molt diverses raons, en l’expedició franquista al duríssim front rus de la segona guerra mundial..

Manel Mesado i Mañé (Borriana, 1923) ha viscut la major part de la seua vida a Castelló, on ha participat en múltiples iniciatives socials i culturals (des de la pilota valenciana al món del teatre) de caràcter democràtic i valencianista. En els darrers anys ha vist realitzada la seua faceta d’escriptor, tant en el camp de la ficció com amb les seues col·laboracions regular al periòdic Mediterráneo..

 

1998

MÉS ENLLÀ DE LES OMBRES

Més enllà de les ombres són les memòries d’un borrianenc que, en esclatar la Guerra del 36, es convertí justament en un xiquet de la guerra. Els seus records constitueixen un intent per a rescatar sense sectarismes – amb la visió d’un infant – fragments de la vida quotidiana del seu poble en aquells temps dan difícils.

Manel Mesado i Mañé (Borriana, 1923) ha sigut sempre un personatge polifacètic. És fill d’un dirigent anarquista borrianenc que va patir l’exili i d’una catalana d’ascendència aristocràtica. Ha viscut la major part de la seua vida a Castelló, on ha participat en múltiples iniciatives socials i culturals (de la pilota valenciana al món del teatre).

 

1997

COM LA CANÇÓ DE L'AIGUA

Com la cançó de l’aigua recull la producció en vers més representativa del nostre autor, aquelles poesies que -com a lectors- en permeten copsar d’una ullada la versatilitat i riquesa artística i humana d’aquest versaire borrianenc, batejat per la gent del seu poble amb un nom que l’individualizta i identifica: Monsonís el poeta.

Vicent Monsonís Moros (Borriana, 1913) va treballar des de ben jove al servei de recaptació de l’Ajuntament del seu poble. La seua condició d’home de comptes i d’home del camp ha poguttambé proyectar-se en una llarga activitat de llaurador de versos que els lectors borrianencs sabran de ben segur apreciar.

 

1994

PALAMARINAR

“Definir, d’entrada, el llibre que teniu entre mans no és poca faena. Ni és un assaig, ni és una novel·la, ni és una monografia, ni és un llibre de poemes, però no hi ha dubte que en Palamarinar hi ha elements de tots aquests gèneres –i d’altres més. (…) Hi ha molt d’aquest propòsit ribià –i homèric- en el llibre que ara enceteu. També ací assistim a una personalíssima immersió en el jo profund de Franch, en cerca del “veritable iter que cadascú ha de protagonitzar si vol complir el menester d’ésser racional i lliure”” (Del Pròleg).

Vicent Franch i Ferrer (Borriana, 1949) va ser president de l’Agrupació Borrianenca de Cultura entre 1976 i 1981, i és Síndic d’Honor d’aquesta mateixa entitat des del 1992. Professor de Ciència Política i Dret Constitucional a la Universitat de València, ha estat magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i és en la seua vocació d’escriptor on l’autor de La vetla d’en Pere Ruixes millor tipifica la voluntat d’imbricar-se en la tradició cultural i literària d’aquest país.

 

1993

L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA

L’agricultura al terme de Borriana és una ambiciosa monografia que, per primera vegada, ofereix una visió de conjunt (de lectura amena i alhora científicament rigorosa) de l’activitat econòmica que més clarament ha marcat Borriana al llarg de la seua història.

Joaquim Aparici (La Vall d’Uixó, 1954) és llicenciat en Geografia i Hitòria i professor agregat a l’Institut “Honori Garcia” de la Vall d’Uixó (La Plana Baixa). Investigador en el camp de la geografia agrària, ha publicat diferents treballs sobre ordenació històrica i ús de l’aigua de reg.

 

1992

SICO, NARRACIONES DE MI TIERRA

Sico, narraciones de mi tierra, és un relat viu i ben documentat en què l’autor, en clau autobiogràfic, rememora el temps viscut entre 1918 i 1939 a través dels ulls d’un jove borrianenc, tot aconseguint un testimoni de gran interés històric i antropològic.

Josep Forcada (Borriana, 1918) és un escriptor autodidacta que ha arribat a la literatura, com a tantes altres coses, a través de la seua incommesurable curiositat. Dedicat professionalment al món de la taronja, actualment és president de la Cooperativa Hortofrutícola Borrianenca.

 

1992

POETES DEL NORD

Poetes del Nord és una antologia dels poetes apareguts, a les comarques septentrionals del País Valencià a partir de l’any 1985. És, per tant, una mostra de la poesia més jove generada, en llengua catalana, per autors procedents de Nules, Almassora, Benicarló, Vila-real, Castelló de la Plana o Borriana.

L’estudi introductori (a càrrec dels professors M. Garcia Grau, L. Meseguer i J. M. San Abdón) remarca els trets generals d’aquests poetes novells i dóna unes pautes imprescindibles per a entendre l’espai i el temps, literari i històric, que els ha fet posibles..

 

1991

EL QUE CAL SABER SOBRE EL VALENCIÀ

A les pàgines que segueixen, el lector decidit a conéixer “el que cal” sobre la llegua dels habitants del País Valencià (i de Catalunya i de les illes Balears) trobarà un conjunt de dades de diferent magnitud (històriques, lingüístiques, sociolingüístiques, culturals, socials,…) que, de manera senzilla però a la vegada rigorosa, ofereixen una caracterització de l’idioma europeu no-estatal més rellevant.

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor i president de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. Entre els seus llibres hi ha poemaris (Poema d'amor en dos temps, Física dels límits), dietaris (Les hores fecundes, Senyals de fum) i novel·les (On dormen les estrelles). Col·labora habitualment com a columnista en diferents mitjans de comunicació.

 

1990

EN BUSCA DEL POETA PERDIDO

En busca del poeta perdido, que enceta la Col·lecció Vària, ens proposa una mirada personalíssima –alhora amb interés històrico-literari i amb propòsit d’evocació sentimental- sobre el poeta popular borrianenc Pere Echevarria, alguns dels més interessants textos del qual acompanyen l’assaig introductori.

Roberto Roselló Gasch (Borriana, 1925), polifacètic i incansablement interessat en la realitat cultural del seu lloc natal, va ser membre de primera hora de l’Agrupació Borrianenca de Cultura i director de la revista Buris-ana entre 1960 i 1975.