C. Ecce Homo, 34

(Ecce Homo)

Aquest panell es va collocar en substitució d’un altre més antic que va ser picat a pedrades durant la guerra civil del 1936-39. Una de les veïnes del carrer sant Gaetà, Teresa Agrait Gual (que vivia al número 38), va fer la promesa de pagar una nova imatge, cosa que va complir l’any 1945, col•locant aquest Ecce Homo al mateix lloc on estava l’antic. En edificar-se aquesta nova finca de pisos, el panell va ser respectat. El ceramista que signa és CARLOS DIAGO ONDA FA DE AZULEJOS EL BARCO - ONDA. El trànsit rodat dels darrers anys ha provocat que alguns vehicles industrials hagen de pujar dalt de la vorera, arrancant la baraneta protectora de la capella, que ha de ser renovada de tant en tant. La imatge de l’Ecce Homo és venerada des de l’any 1787, quan va ser trobada en llaurar-se l’hort de Francisco Mainer, on és actualment l’ermita del mateix nom. Abans de ser carrer, aquest vial era conegut amb el nom de Camí de les Vinyes (també de Llombai). Cal esmentar que els textos àrabs del segle XII ja deien que la medina de Buryâna, «és ciutat bonica, habitable i fèrtil, on abunden els arbres i les vinyes». Està documentat que cap a l’any 1755 el carrer es deia de la Teca, i que tenia 16 cases i 45 habitants. Després de la dominació napoleònica es va dir carrer de la Independència, i Ecce Homo a partir de l’any 1887. El carrer de l’Ecce Homo es va terraplenar en dues ocasions seguides (en 1930 i 1932 aproximadament), el que va provocar que les cases es quedaren uns 40 cm més fondes (en són un exemple el número 17, abans 19, i el número 15, abans 13, tenda de comestibles de Juan Bautista Montoliu Miró i Teresa María Taberner Coria). En la zona més pròxima al camí Llombai, just després del carrer sant Sebastià (Pablo Iglesias), es concentraven en l’època de la postguerra totes les cases de prostitució del poble (que n’eren mitja dotzena). En algunes nits senyalades era tot un espectacle veure les fileres de centenars de bicicletes estacionades que ocupaven tota l’amplària del carrer. Mai s’han fet processons ni porrats, degut a que la imatge representa un acte de la passió de Jesucrist. En commemoració precisament del Divendres Sant, els devots han seguit sempre la tradició d’anar cada divendres de visita a l’ermita de l’Ecce Homo. En l’actualitat, els veïns dels carrers més pròxims celebren actes festius, en especial bous pel carrer.

· Testimonis: Teresa Peris Agrait, Dolores Font i Tejedo (†2004), José Ramos Borillo, Teresa María Montoliu Taberner, Fernando Peris Dols.

· Datació: 1945.

· Festivitat: 12 d’octubre.

· Descripció: estampa de 12 peces (4 × 3) de 20 × 20 cm i un marc extern de 1,5 cm, amb fanal decoratiu de ferro.

Fotos: V. Martí, J. Verdegal.