Plaça de les Monges, 12

Aquesta representació de la Sagrada Família és de les poques que inclou els objectes quotidians del treball de sant Josep. L’escena és figurativa de la divisió social del treball o de la tasca de cadascú: Maria està cosint i Josep treballant de fuster, mentre Jesús porta una creu de fusta precursora de la seua mort. El monestir de la Sagrada Família està ocupat per monges dominiques de clausura. Aquesta comunitat es va establir a Borriana l’any 1890 (la data de fundació va ser el 16 de juliol), i la primera pedra del temple adjunt es va posar de manera solemne el 26 d’agost del 1894. El principal promotor de l’assentament de la comunitat religiosa va ser mossèn José Ramón Monserrat y Llopis (conegut com mossèn Josep Monserrat, 1851-1915), que, juntament amb el seu cosí també capellà Juan Bautista Llopis Montoya (advocat del Tribunal del Regne a Madrid, 1850-1895), va impulsar la fundació d’aquest convent de monges dominiques a Borriana. Aquest últim va adquirir del seu patrimoni un hort que era propietat d’Elvira González Martí, on es va edificar el convent. Més tard, en fer-se necessària la construcció d’una església, va ser mossèn Josep Monserrat qui va comprar també a Elvira González (amb diners del patrimoni familiar) un terreny marge mitger. Aquest capellà, que va deixar en el poble un estel de beatitud, va ser soterrat en la mateix església. També s’hi van traslladar les despulles del seu cosí cofundador. Durant el període de 1936-39, les restes dels dos cosins van ser exhumades i soterrades en una fossa comuna del cementeri municipal. En temps de la Segona República, el carrer es deia de Jacinto Benavente, i després “18 de julio”. Segons la crònica de l’orde dominicà, l’any 1935, amb motiu del VII centenari de la canonització de sant Domènec, «el pueblo en masa tomó parte en los festejos religiosos y recreativos, culminando en la soberbia procesión que recorrió diferentes calles que lucieron hermosas colgaduras y arcos de triunfo. La banda municipal amenizó las fiestas con un gran concierto. Después de la procesión se disparó una gran traca» (Requena, 1990, pàg. 35). Durant la guerra civil del 1936-39, el temple va ser habilitat com a presó i el monestir va ser refugi dels desplaçats que venien de Madrid. El convent de les dominiques de la Sagrada Família és un dels dos únics d’Espanya que porten aquest nom; l’altre convent dedicat també a la Sagrada Família va ser instituït a Massamagrell per un altre cosí del fundador, mossèn Lluís Amigó, que arribaria a ser bisbe de Sogorb. En la casa anexa a l’església va funcionar entre 1928 i 1961 un col•legi de xiquetes, promogut pel dominic mossèn Vicente Monserrat Meliá (1900-1964, nebot del fundador); l’herència d’aquest centre educatiu va ser recollida pel nou col•legi dominic de Villa Fàtima. Amb motiu de la canonització l’any 1962 del “beatet” Martín de Porres (1579-1639), devoció molt popular introduïda l’any 1954 per les monges, es va encetar una important restauració del temple. D’aquell any data precisament el retaule ceràmic dedicat a la Sagrada Família, pintat per José Cotanda per encàrrec del seu nebot i capellà de les dominiques Manuel Granell Cotanda, conegut com “mossèn Cotanda”, que el va regalar a les monges. Les façanes del convent i de l’església van ser repintades amb pintura monocapa l’any 2001, i beneïdes també. Aquesta església de les monges dominiques està catalogada com a edifici protegit. En el convent de clausura, que va complir en 1990 el seu primer centenari, han passat quasi tota la seua vida divuit monges borrianenques: María Teresa de Jesús Félix Llopis, Elena Montoro Palomar, Cecilia del Corazón de María Torres Granell, María Luisa Palomar Fandos, Dolores Palau Palomero, Josefa Teresa Barber Aymerich, Patrocinio de San José (Isabel Patuel Vernia), Purificación de San Luis Bertrán (Luisa Enrique Mingarro), Amparo Palau Ribes, Filomena Torrent Domingo, Misericordia de San José (Gracia Ibáñez Fuster), Dolores Soro, María Victoria (Vicenta) Burdeus Benlloch, Margarita (Dolores) Monfort Ríos, Josefina Ferrer Pitarch, María Teresa Planelles Cerezo, María Encarnación (Dolores) Belenguer Palau, María Teresa Rius Claus. Des de la fundació d’aquest convent, Borriana és el lloc que més vocacions dominiques ha donat a tota la Província d’Aragó. Les monges dominiques de Borriana tenen fama pels seus treballs de brodadura, que són molt apreciats i representen el seu principal mitjà de vida; al seu jardí també cultiven flors per al sagrari.

· Testimonis: sor María Lidón Ginés, María Luisa Fandos y Monserrat (†2003).

· Datació del panell: 1962.

· Festivitat: darrer diumenge de setembre o diumenge després de Nadal.

· Descripció: el cos central d’aquesta composició tan original de la Sagrada Família està format per 42 taulells (7 × 6) de 15 × 15 cm; està signat pel ceramista J. COTANDA, Alcora. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: J. Verdegal, V. Martí.

El convent i l’església de les monges dominiques (16 de gener de 1944) i el magatzem de taronja de Manuel Felis Nácher

(construït l’any 1927 i enderrocat la primera setmana de març de 2002).

Arxiu fotogràfic S.G.B.