C. Santa Elvira, 1

(S.^TA Elvira V. y M.^R)

El panell dedicat a aquesta santa, possiblement de manufactura valenciana, va estar a punt de ser destruït durant la guerra civil del 1936-39, però va ser emblanquinat i es va salvar, com també va passar amb altres imatges dels carrers de Borriana. Amb tota seguretat, el carrer està dedicat a Elvira González Martí (originària de Sueca i propietària de grans finques de Borriana), ama de l’hort que ocupava tot el quadrant limitat per l’actual plaça, el carrer Lleialtat i el carreró del convent. El porrat d’aquest carrer era molt alegre i variat: música de les trompetes de la Falange, música de dolçaina a càrrec del dolçainer del carrer, correguda de bous (una persona vestida de negre) amb cavall i picador simulats, faves i cacaus a dojo, etc. El carrer santa Elvira ja existia a mitjan segle XVIII. Aquesta casa cantonera, propietat del metge Emilio Chermà Soler, va estar habitada pels anys 1990 per un llogater que va acabar els seus dies penjant-se d’un biga del dalt. La casa que mira la imatge va quedar totalment enderrocada en els bombardejos de la guerra civil; sobre aquelles runes va construir la seua casa i drogueria Enrique Hueso Claus. La vida de santa Elvira verge i màrtir s’ignora. Si bé ha figurat al martirologi romà, actualment no apareix als santorals, malgrat haver estat mencionada pels bolandistes (agrupació d’escriptors eclesiàstics que, a partir del segle XVII, es van proposar de documentar totes les vides dels sants). En aquest retaule, santa Elvira porta la palma del martiri, la creu en aspa i l’espasa del sacrifici.

· Testimonis: María Rius Tortajada, Josefa García Clausell, Francisco Franch Palomar, Enrique Hueso Lengua, Vicente Font Fortea, Jorge Isach Usó.

· Datació aproximada: 1870.

· Festivitat: 8 de maig.

· Descripció: estampa rectangular de 15 peces (5 × 3) de 20 × 20 cm (inclosa l’orla de 2 cm). Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.