Av. de Nules, 53

(san roque)

En l’angle inferior dret del panell ceràmic pot llegir-se la seua procedència: ONDA. FCA DE AZULEJOS LLUCH Y DOMINGO. Aquest pany de cases velles existeix des de l’any 1931, moment de gran creixement urbanístic de la ciutat. L’estampa de sant Roc dóna nom a aquest pou de regar, el pou de sant Roc de la Bosca, que està abandonat i que funcionava amb un motor anglès Crossly, importat l’any 1920 aproximadament. Val a dir que quasi tots els primers pous de motor de Borriana tenien aquest tipus de motor, i encara marxa un d’idèntiques característiques al pou de l’Ecce Homo o del Rovellat (al camí Llombai). Sant Roc (que va viure entre els segles XIII i XIV) era considerat el protector de la pesta, i anava sempre acompanyat del gos, que segons la tradició li portava de menjar i li llepava les nafres de les cames. Potser que existira (al mateix lloc o als voltants del camí vell de València) una altra representació més antiga del sant, la missió de la qual seria preservar els habitants de Borriana de les pestes que procedien de València, com la dels anys 1637 i 1638. Aquesta imatge de sant Roc sembla donar la benvinguda a la gent de les alqueries de L’Hereu, que fins els anys 1960 es poblaven totalment en estiu, abans que la mar esdevinguera el lloc d’estiueig per excel•lència dels borrianencs. Bona part de les alqueries de l’Hereu van començar a desaparèixer l’any 2002, quan es va obrir el nou accès del camí Llombai a la carretera de Nules. Una locució valenciana diu: Sant Roc i el gos, que cacen pels dos.

· Testimonis: Manuel Saborit Martínez, Joan Moros Feliu (†2005).

· Datació probable: 1920.

· Festivitat del sant: 16 d’agost.

· Descripció: 12 peces (4 × 3) de 15 cm (inclosa l’orla i la inscripció) i un marc de ceràmica en relleu de 4 cm.

Fotos: V. Martí.