C. Sant Andreu, 32

La imatge va ser reubicada per compte dels propietaris (Juanjo Cabedo i Silvia Agulleiro) després de l’enderrocament de la casa vella (1988) i de l’edificació de la nova (1992); mentrestant, el sant va ser guardat en casa de Doloretes “l’escolana”. La casa vella va ser construïda al voltant de l’any 1913, moment de creixement de la ciutat per aquest barri. Però no va ser fins a l’any 1948 que els seus propietaris (Ramón Molés, obrer de professió, i Lola, la seua dona) van decidir obrar una capelleta en honor al sant. En realitat, aquesta imatge tenia la funció de servir per a la procesó anual, perquè el carrer ja tenia un sant Andreu de ceràmica a la casa número 2 del mateix pany. Aquest panell ceràmic es va col•locar segurament per a inaugurar el carrer (el 1913, moment en què era conegut com carrer de la Mitja Galta, perquè només tenia un pany de cases), i va romandre al seu lloc fins aproximadament l’any 1985, quan la casa es va tirar a pla (ningú no sap què va passar amb les peces de ceràmica). No obstant, dos veïns del carrer recorden que la imatge de sant Andreu era rematada per un fanalet i que darrere del sant hi havia una creu en forma d’aspa (representació de la crucifixió), però hi ha contradiccions a l’hora de descriure el panell: podria ser de 6 × 4 peces (de 20 × 20 cm) o de 3 × 2 peces; el més probable és que tinguera un format gran, semblant al del carrer veí de santa Elvira (just darrere). Aleshores, pot afirmar-se que al carrer sant Andreu han coexistit dues representacions del sant durant uns trenta-set anys. El porrat de sant Andreu, que ja se celebrava abans de la guerra, era el millor del barri (junt amb els del carrer Burgà i sant Leandre) i un dels més famosos de Borriana. El primer dosser de després de la guerra civil va estar en la casa del sant (el número 32). La vespra s’organitzava la festa i es vetlava el sant en la casa dels veïns anfitrions (per sorteig). El taulat per a les actuacions musicals i artístiques s’instal•lava també davant de la casa amfitriona. La processó de l’endemà passava, a l’anada, per la plaça de les Monges, el Raval i el carrer de l’Encarnació; després de la missa als frares carmelites, la comitiva tornava pel carrer sant Vicent i el Raval. Solien eixir a la processó alguns xiquets i xiquetes de comunió, a més de les clavariesses. Seguint la tradició de que sant Andreu i sant Leandre eren cosins, quan un dels dos eixia de processó els veïns de l’altre carrer tiraven una traca en el seu honor, i viceversa. A més d’orquestra i cucanyes, també participaven altres músics, com el famós Antonio Martí “fogassa” i el seu acordió. El primer porrat després de la guerra civil es va celebrar precisament per a donar la benvinguda al nou sant Andreu, que va ser comprat a València i que va arribar facturat per tren i, després, per la Panderola (dins d’una caixa de fusta plena de palla). La imatge va ser recollida a l’estacioneta pels veïns Amparo Rosell, Lolita Rosell, Ramón i Doloretes. El carrer l’esperava amb impaciència, i va ocupar immediatament la capelleta de la casa número 32, a 1,5 m del cantó i a la mateixa altura que el balcó (que estava a l’altre costat de la porta). Les primeres festeres van ser: Mercedes Tormo “la llimonera”, Rosario Ventura Llansola “la tocaia” i Rosa Gumbau “la baiona”. Possiblement, l’últim porrat es va celebrar l’any 1953. La imatge del sant ha estat repintada en dues ocasions: la primera vegada el pintor va ser el fill d’Eliseo; la segona pintada es va fer l’any 1984, a proposta de “l’abuelo astellaor” (que no era del carrer, i ell mateix va pagar les despeses). A la façana de la casa número 20 encara es conserva en bon estat una plaqueta de SITIO DE BANDO.

· Testimonis: Silvia Agulleiro Marzá, Juan José Cabedo Egea, Josefa García Clausell, Francisco Franch Palomar, Amparo i Dolores Rosell Delamartina, Vicenta Valls Egea, Rosario Ventura Llansola, Encarna Ventura Tiburcio, Manuel Nebot Herrero.

· Datació de la imatge actual: 1948.

· Datació del panell desaparegut: 1913-1985.

· Festivitat: 30 de novembre.

· Descripció: sobre un pedestal de 10 cm, la figura d’escaiola mesura 97 cm i està rematada per una aurèola daurada que sobreïx 8 cm per damunt del cap; la capella mesura 130 × 66 cm .

Fotos: V. Martí.

Veïnes del carrer Sant Andreu el dia de la gran gelada (16/17 de gener de 1946).

Arxiu fotogràfic S.G.B.