C. Peu de la Creu, 22

(n^a s^ra de los dolores.)

Aquest panell ceràmic, que representa els Set Dolors de la Mare de Déu (les set espases clavades), va ser instal•lat segurament en el moment de construir-se la casa, entre els anys 1913 i 1921. La seua composició (en especial el cos de Jesucrist en posició horitzontal) pot relacionar-se amb els models manieristes (com ara el de la Pietat de Tiziano de l’Acadèmia de Venècia). Una estampa devocional molt semblant pot observar-se en el Museu de Ceràmica Valenciana d’Onda. La història de Borriana ens diu que el carrer no existia com a tal abans de 1913; no obstant, gràcies a una escriptura de compravenda de l’any 1921 referent a un hort de la partida de l’Hereu, podem saber que la casa (de planta baixa i dalt) ja era propietat aquell any del matrimoni format per Hilario Granell Ferrer, llaurador d’ofici, i Rosa Felis Devís. La proximitat d’aquesta casa amb la del número 5 del carrer de la Mare de Déu de l’Infant Perdut, que es va construir cap a l’any 1870 i que va ser la primera del carrer, ens fa deduir que aquesta imatge de la Mare de Déu del Peu de la Creu també va inaugurar el seu carrer. Aquesta estampa de ceràmica de la Mare de Déu tenia una germana en escultura que vivia al convent de la Mercè, al vestíbul de les Escoles Graduades de Borriana, perquè era la seua patrona. Amb molt bon criteri, aquella escultura va ser donada de baixa l’any 1931 pel seu director Francisco Roca y Alcayde, al mateix temps que la donava d’alta en el registre del Museu de les mateixes Escoles, aconseguint que no fóra destruïda més tard (però dissortadament desapareguda). Les circumstàncies polítiques de l’etapa republicana del 1937-38 van fer que el carrer canviara el seu nom tan religiós pel de l’anarquista Buenaventura Durruti. Per la festa del carrer, amb porrats que van durar fins a l’any 1943, els veïns solien plantar una falleta. Encara en l’actualitat, el veïnat té costum de prendre la fresca en estiu, cosa que permet l’absència de trànsit de vehicles. Fins fa pocs anys, encara quedava al carrer un tros de l’hort del “Pacano” (comerciant reputat), amb una figuera centenària.

· Testimonis: Amparo Baldó García “la baldona”, Antonio Arenós de Gregorio, Ramón José Peris Peris, María Remedios Granell Marco, Alejandrina Rico Melchor, Asunción Melchor Peris, Dolores Cerezo Martí.

· Datació probable: 1913.

· Festivitat del sant: divendres anterior a setmana santa.

· Descripció: dins d’una capelleta amb marc i arc superior (130 cm d’alçada), l’estampa té 12 peces (4 × 3) de 20 × 20 cm (amb orla integrada de 3 cm). Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.