C. Mare de Déu de l’Infant Perdut, 5

(n.^a s.^a del niño perdido.)

La casa, que és resultat de la partició d’una antiga alqueria cantonera, la va construir l’avi de la mare de Matilde Verdegal Aymerich (que viu al número 18), de nom Ramón Montoliu, casat en primeres i segones núpcies amb dues dones de les Alqueries (per això el nom de Niño Perdido). La segona dona (Mariana Calvet) va morir l’any 1938 i tenia 100 anys, és a dir que va nàixer el 1838. Per això es pot deduir la datació aproximada de la imatge: 1870. Els primers dies d’octubre, el carrer honrava la seua patrona amb un porrat amb orquestra. A partir de 1940, els més joves feien ball i escoltaven música dels gramòfons que hi havia en algunes cases. També hi participava, amb el seu acordió, Nelo “l’espardenyer”, i de vegades cantava la seua filla Consuelito. En la casa de “les carrerones” (la que està just enfront de la imatge), abans del dia de la Mare de Déu es feia una novena de rosari. El 1955 encara se celebrava porrat. El nom del carrer va ser substituït durant el període 1937-39 pel d’Aida Lafuente. En el solar de la casa cantonera (actualment el número 3), que havia sigut hort i alqueria, hi havia fins al 1942 un pou d’aigua molt apreciada del qual s’aprovisionaven molts veïns de la contornada. Aquest pou va ser retrobat i tapat definitivament l’any 1992. La representació de la Mare de Déu, amb l’Infant perdut i trobat al temple de Jerusalem, respon al passatge de l’Evangeli de sant Lluc (2, 41-50), en el qual es descriu la primera escena de la vida pública de Jesús.

· Testimonis: Matilde Verdegal Aymerich, Dolores Cerezo Serra, Ramón José Peris Peris, María Remedios Granell Marco.

· Datació aproximada de la imatge: 1870.

· Festivitat: primer diumenge d’octubre.

· Descripció: estampa formada per 12 peces (4 × 3) de 20 × 20 cm (orla fina inclosa), envoltada per un marc d’obra de dues columnes laterals també de 20 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: J. Verdegal.