C. Sant Leandre, 21

Segons un testimoni del carrer, potser abans hi havia una estampa de ceràmica, precursora d’aquest sant Leandre d’escaiola. La capelleta actual, amb el seu fons d’estrelletes, va ser pintada per Serafín Vila Monsonís (pare de Rogelio Vila Andrés, també pintor), que de ben segur va participar en altres treballs semblants, bé en els carrers de Borriana o bé en la seua casa-taller. Per la festa del sant, els veïns feien porrat i transportaven la imatge en processó fins a l’església dels frares carmelites, on se celebrava la missa; la processó passava pel carrer sant Andreu i el carrer del Cid. El taulat de la música se situava als quatre cantons del carrer Vinaralls. L’organització del porrat de l’any 1949 va estar a càrrec (per sorteig entre els números de les cases del carrer) de Vicente Domingo Ferrer “el blanco”, casat amb “la Clemència”, que vivien al número 3. Aquell any, la confecció de les teles del dosser la va realitzar Perfecto Romero Monsonís, i la decoració de les flors, que es va encomanar a un decorador de Vila-real, es va fer amb uns gerros procedents de la casa del comerciant “el bou roig”, cantonera del Raval i L’Escorredor (enderrocada l’any 2000). Com que era tradicional que el dosser ocupara el quarto de la planta baixa, i com que la finestra estava molt alta, els propietaris de la casa van decidir arrancar la reixa i picar el mur per tal que tot fóra visible des del carrer, i hi van posar un banc de fuster per a impedir que la gent accedira a l’interior i ho tocara. L’últim porrat es va celebrar entre els anys 1960 i 1965. El carrer existeix des de l’any 1913, i sempre ha portat el nom de sant Leandre, excepte durant el període 1937-39, en què es va dir de Rosa Luxemburgo. Sant Leandre (s. VI-600) era germà dels sants Fulgenci, Isidor de Sevilla i Florentina; va ser arquebisbe de Sevilla i un dels artífexs de la unitat catòlica d’Espanya.  

 

· Testimonis: Encarnación Domingo Mondragón, Rafael Gimeno Agut, Rogelio Vila Andrés, Manuel Vicente Monsonís Monfort.

· Datació mínima de la imatge: 1941, atestiguada per Rafael Gimeno Agut, que va nàixer en la casa.

· Festivitat: 13 de novembre, però la festa popular se celebrava l’últim diumenge d’agost.

· Descripció: dins d’una capelleta amb marcs i porta de fusta de 98 × 58 cm, la imatge d’escaiola del sant mesura 65 cm.

Fotos: V. Martí.