C. General Prim, 2

Placa metàl•lica que solia col•locar-se en les cases on vivia un religiós, o també on hi havia especial devoció per la imatge. Aquesta placa és lleugerament diferent a les altres dues que es conserven als nostres carrers (núms. 8 i 12), ja que incorpora el ceptre en la mà dreta de Jesucrist. Segons testimoni de l’hereva de la casa, rebut directament dels avis, la imatge del Cor de Jesús va ser col•locada durant alguna de les epidèmies de còlera del segle XIX, potser en la de l’estiu de l’any 1885, que va causar 250 morts al poble. La devoció al Cor de Jesús va ser aprovada oficialment l’any 1856 pel papa Pius IX, i va ser difosa especialment durant el segle XVII per sant Eudes i santa Margarida Maria Alacoque. El propietari més antic que es coneix de la casa era Antonio Mingarro Navarro (†1950). Una germana seua (Elia) havia sigut monja de clausura en un convent de Caudiel, i un altre germà (Andreu) s’havia passat la vida viatjant pel món. Aquesta casa cantonera, que era la vivenda adossada a una fàbrica de sabó (que ocupava també el número 27 del Camí d’Onda i les primeres portes del carrer del General Prim, inclòs el primer bloc del poliesportiu, llogat darrerament per la falla Chicharro), va servir d’amagatall de molts i valuosos objectes religiosos pertanyents a l’església dels carmelites. En les primeres setmanes de revolució de l’any 1936, Antonio Mingarro va fer obrar una paret falsa davant mateix de la porta de la saboneria, darrere de la qual es van amagar aquells objectes de culte; com que les portes estaven sempre obertes, res no feia sospitar l’existència de l’amagatall, que va ser mantingut fins al final de la guerra. El propietari, no obstant això, no va poder evitar que tres dels seus fills perderen la vida en el conflicte. A partir de l’any 1936, la fàbrica va deixar de produir sabó i es va convertir en el magatzem de taronja de Joaquín Mingarro Musoles. El matí del dia 16 de gener de 1946, mentre el magatzem treballava a ple rendiment, “el saboner” va anunciar als seus treballadors que el carrer estava cobrint-se perillosament de neu i que era convenient que se n’anaren tots a casa. La precipitació de l’eixida i les presses van fer que l’encaixadora Dolores Serra Bernat esvarara al mateix carrer i haguera de ser portada fins al seu domicili: era la primera desgràcia d’aquella terrible gelada que tant havia de canviar la història econòmica del poble. Posteriorment, la propietat va ser repartida en quatre trossos. La darrera ama de la casa, María Teresa Mingarro Muñoz, la va heretar l’any 1960 de la seua tia Josefina Mingarro Musoles. Aquesta casa i la contigua del Camí d’Onda van ser enderrocades els primers dies de desembre de 2003; en el seu lloc s’ha construït un edifici de huit plantes. Aquest carrer està dedicat al general Juan Prim (1814-1870), que va estar a Borriana l’any 1867 (allotjat en l’alqueria del general Font de Mora, anomenada del general, prop de l’estació de tren del nord), des d’on va conspirar contra el govern de la reina Isabel II. La situació urbana del carrer General Prim ha fet que fóra un carrer eminentment industrial. En el mateix pany, el magatzem de taronja contigu va ser comprat a María Orts Casanova per la Cooperativa de Crèdit Sant Josep l’any 1952, i habilitat com a magatzem d’adobs; a primeries dels anys 1980 es va transformar en Pavelló Esportiu, que va ser venut posteriorment a l’Ajuntament.

· Testimonis: María Teresa Mingarro Muñoz (darrera propietària), Dolores Cerezo Serra (tiradora del magatzem de taronja l’any 1946).

· Datació probable: 1885.

· Festivitat del Cor de Jesús: primer divendres de juny.

· Descripció: la placa (clavada damunt d’un panell de fusta, penjada en la primera finestra) mesura 42 × 31 cm; va ser retirada del seu lloc en juny de 2002 (quan es va vendre la casa).

Fotos: J. Verdegal.