C. Santa Filomena, 3

(santa filomena.)

La imatge ha estat sempre al mateix lloc, i s’ha conservat gràcies a l’interés dels veïns de les cases números 1 i 3. L’any 1995, en el moment de reformar la casa cantonera, els propietaris van arrancar amb molta cura el panell, tot col•locant-lo després; s’hi pot observar l’intent de restauració d’un taulellet, que segurament es va malbaratar en l’operació. El carrer va ser obert al segle XIX, en data incerta, que coincidiria amb la col•locació de la imatge de santa Filomena. Segons recorda un testimoni, el darrer porrat es va celebrar en la part més pròxima al riu, abans de l’any 1965, perquè l’església actual de Maria Auxiliadora encara no s’havia construït. El porrat es feia la vespra del dia 11 d’agost, i començava amb una missa als frares carmelites en honor a la santa i per als difunts, a la qual assistien totes les dones del carrer, amb processó. La gent, com era tradicional, posava taules al carrer i compartia les converses amb faves, tramussos, cacaus i una bona mistela. En el sopar, a la fresca de la nit, no faltava mai un bon plat de caragols. No es tirava traca, però la festa era animada amb música de xarangueta o un acordió; el taulat s’instal•lava cada any en una part del carrer, perquè tot el món estiguera content. La gent ballava i, qui tenia gràcia per a cantar, pujava al taulat i cantava («Xica, tu que tens més gràcia, puja a cantar!»). Aquesta tradició s’ha perdut, i tampoc no se celebra cap missa per la festivitat de santa Filomena. El carrer mai va pensar en substituir l’estampa de ceràmica per una estàtua de fusta o d’obra. L’existència real d’aquesta màrtir romana és tan dubtosa que, l’any 1961, la Congregació de Rites va suspendre el seu culte, malgrat la seua popularitat. Al cantó que hi ha entre el carrer de santa Filomena i de Bernat Guillem d’Entença es feia el bando. Totes les nits, el pregoner anunciava afers de l’Ajuntament, contribucions, coses del mercat, si algú s’havia trobat un gos, etc. La casa número 18 era la tenda d’ultramarins de “la Campana”, i la van tancar cap a l’any 1970; després la van tornar a obrir per a vendre llepolies, però es va tancar definitivament el 1986. En aquest carrer, com en molts altres del poble, hi havia també una vaqueria.

· Testimonis: María Teresa Cañada Sola, Alberto Blasco Broch, Teresa Gimeno López, José María Gargallo Gimeno.

· Data aproximada de l’estampa ceràmica: 1880.

· Festivitat: 11 d’agost.

· Descripció: peces centrals de 20 × 20 cm i laterals de 20 × 10 cm (inclosa una orla de 3 cm); el marc que envolta l’estampa mesura 10 cm; en vertical, els extrems ocupen 151 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.