C. Sant Domènec, 7
| Aquesta estàtua va ser instal•lada cap a l’any 1950, i l’acte va merèixer una festa extraordinària. La imatge va ser encomanada per Mercedes Peris, Dolores Felis, Dolores Barrachina i Josefina Torres; per a comprar-la, a més del veïnat del carrer, van col•laborar els amos del magatzem de taronja i de la fàbrica de gel. Es va celebrar una missa a l’església de les dominiques, on es va beneir la imatge, a la qual va assistir tot el veïnat i van ser convidats tots els carrers del voltant. La banda de música va acompanyar la processó, i no va faltar una bona traca. Va ser l’únic any que van baixar la imatge, i els anys següents el porrat va ser més familiar, perquè el carrer mai ha tingut molts veïns. El mateix dia del sant (el 8 d’agost), les dones resen un rosari assegudes cara el sant, en benefici dels difunts del carrer; després es posen algunes taules a la fresca i la conversa és acompanyada «amb cacaus i tramussos». Amb motiu de la celebració de l’any 2011, el veïnat va constatar que la imatge havia desaparegut després d’haver-se llogat la casa a uns gitanos romanesos. Sant Domènec va viure entre 1170 i 1221, i va ser canonitzat el 1234. Era originari d’una família noble de Caleruega (Burgos), i se li atribueix la institucionalització del rosari. Va fundar l’Orde dels Predicadors o Dominics i va morir a Bolonya (Itàlia). En aquesta imatge, els seus atributs són representats per l’hàbit blanc de dominic, la capa negra, el llibre en la mà esquerra i la doble creu de fundador en la dreta. El carrer, que existeix des del segle XIX, era presidit abans per una estampa de ceràmica de sant Domènec que estava al mateix lloc. Aquella representació va quedar desfeta per una bomba de la guerra civil del 1936-39, que va caure en la casa d’enfront (el número 6); totes les cases pròximes van patir l’ona expansiva i van perdre els barandats, les portes i les finestres. Van haver de passar els anys difícils de la postguerra i la gelada del 1946 perquè el veïnat poguera plantejar-se, amb il•lusió, la substitució d’aquell panell de ceràmica del sant per la imatge actual. No hi ha testimonis que puguen descriure com era la vella estampa de sant Domènec, que podria datar de mitjan segle XIX. El carrer mai ha tingut moltes cases, però al llarg dels anys ha albergat instal•lacions de gran importància per al poble: la central elèctrica d’Ernesto Fenollosa (inaugurada l’any 1915, i que pretenia corregir el mal funcionament de la primera que va marxar a Borriana l’any 1896, la de la Vda. de F. Estela, que estava entre el Camí d’Onda i el carrer de l’Encarnació, i que havia sigut fins al 1884 una fàbrica de sucre coneguda com El Ingenio), la fàbrica de gel (del mateix propietari, que va substituir la central elèctrica i va fer més fàcil la vida quotidiana dels borrianencs fins a l’any 1985 aproximadament) i el magatzem de taronja del pare de “les cebes” (al número 9, on hi havia fins al mes de maig de 2003 un taulell de SITIO DE BANDO, però en mal estat de conservació, que algú va arrancar de quall). La fàbrica de gel era en origen un pou; cap als anys 1950 l’aigua que es treia anava fins a una bassa del carrer sant Enric, des d’on era conduïda per una canal que passava pel carrer Bernat Guillem d’Entença i moria en una altra bassa més gran de nivell inferior. Aquell bassal estava al costat mateix del frontó del riu, on ara és el número 7 de la ronda Músic Ibáñez. En aquell temps, tota la ronda era el cau del riu, i per a accedir a la bassa s’havia de baixar per una escaleta mig feta, de terra i pedra. Allí hi havia una llosa gran i rectangular, on les dones llavaven la roba; l’aigua amb sabonera servia per a regar els horts de vora riu. Aquell toll era conegut com “la bassa de l’abuela Navarra”, perquè aquella dona (Genoveva Navarro) pagava uns diners per l’aigua procedent del pou de la fàbrica de gel, i les dones que volien llavar-hi la roba li pagaven un gallet. Aquella bassa, que tenia una bona figuera al costat, encara estava l’any 1940. En la mateixa fàbrica de gel hi havia una aixeta de la qual brollava una aigua tan fresca que els xiquets del carrer acudien a l’hora de dinar a omplir els seus pitxerets. Al número 8 del carrer (la casa cantonera) hi havia fins al 1965 una vaqueria. El fet històric més trascendental que ha donat el carrer de sant Domènec va ser la troballa casual el dia 8 de març de 1928, en el terra de l’escala de la casa número 15, d’un escut en pedra dels cavallers de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. El propietari aleshores de la casa, Eduardo Mengod Peset, va donar aquell escut al Museu de les Escoles Graduades, que dirigia el mestre lletraferit Francisco Roca y Alcayde, i gràcies a aquell acte de consciència cívica podem contemplar-lo avui dia en el nostre Museu Arqueològic Comarcal. |  |
· Testimonis: Dolores Díaz Rosell, Mercedes Monsonís.
· Datació de la imatge: 1950.
· Festivitat: 8 d’agost.
· Descripció: imatge d’escaiola de 67,5 cm d’alçada (inclosa una base de 6 cm); l’aurèola sobreïx 5 cm. L’interior de la capella mesura 85 × 40,5 × 30 cm. El marc i la porta són de fusta, de 8,5 cm. Tot el conjunt està ornat per un marc exterior de 15 cm; la base inferior és de 9 cm.
Fotos: V. Martí.
Interior de la fàbrica de gel d’Ernesto Fenollosa (dret al centre de la foto, 1906).
Arxiu fotogràfic S.G.B.
