C. Sant Pasqual, 30

Estampa tradicional del sant aragonès mort a Vila-real (que va viure entre 1540 i 1592), amb hàbit de franciscà i adorant l’Eucaristia, representada per una custòdia envoltada de núvols gloriosos. Sant Pasqual és el patró dels Congressos Eucarístics, dels pastissers i l’advocat contra la tristesa. A la dreta del retaule, pot observar-se encara l’emplaçament anterior de la imatge, que estava entre les dues cases i en una capelleta (la meitat de la qual encara és visible), i a la qual s’encomanaven els borrianencs demanant la protecció de les seues collites. Quan a la guerra del 1936-39, van fer un barandat davant per evitar que trencaren l’estampa del sant. Hi havia un fanalet d’oli amb una corrioleta (que encara es conserva en l’alqueria de Juan Diago), i cada nit el baixaven, li afegien oli i l’encenien. L’any 1975, en tirar la casa de Vicente Rambla i de Rosario Beleña, van arrancar el panell i van llevar el fanalet, però encara es conserva el seu braç de ferro gràcies a que se’l va endur Juan Diago. L’encarregat de restaurar la imatge va ser Paco Tejedo, amb el compromís de desmuntar amb paciència cada taulell; el panell estava una mica pelat, però finalment el va poder recol•locar ell mateix. Les seues característiques són molt semblants a les de les estampes dels carrers veïns de la Trinitat i de la Mare de Déu del Carme, i potser que en siga el precursor o que els tres encàrrecs es feren amb poc de temps de diferència, a les acaballes del segle XIX, i en una fàbrica d’Onda o de Ribesalbes, imitadores de l’estil de l’alcorenca del Comte d’Aranda. Sabem que el traçat actual del carrer formava part del fossat exterior de les muralles de la Borriana medieval, i també (segons pot llegir-se al volum II de Burriana en su historia, 1991) que en els corrals de les cases que porten els números 26 i 28 està una de les torres de la muralla, que segurament va pertànyer a l’Orde del Temple. També hi ha constància de l’emplaçament d’un mota o marge molt fort on ara són les cases números 38 i 40; d’ací precisament el nom del barri actual de la Mota. El carrer està documentat com a tal des de l’any 1755, moment en què tenia 26 cases i 81 habitants, i sempre ha portat el mateix nom. Per aquell any, en aquest mateix pany (potser al mateix número 30), tenia el seu taller el mestre de teixidors Joseph Serra. A la façana de la casa número 1 hi ha una làpida commemorativa que diu: A D. MANUEL CUBEDO GINER 1908-1969 LICENCIADO EN FILOSOFIA Y LETRAS DESTACADO LATINISTA. BRILLANTE ARTESANO DE LA ENSEÑANZA, EN CUYO EJERCICIO ALCANZO DISTINGUIDOS NIVELES. A ELLA OFRECIO SUS MEJORES ILUSIONES, A ELLA OFRECIO TODO. SUS ALUMNOS AGOSTO 1982.

· Testimonis: Joaquim Francesc Tejedo Pitarch, Raquel Diago Ramos, Juan Diago Ramos, Vicente Rambla Fausto, Rosario Beleña Jiménez, Juan Esteban Cubedo García.

· Datació aproximada de l’estampa: 1880.

· Festivitat: 17 de maig.

· Descripció: 12 peces ceràmiques de 20,5 × 20,5 cm (inclosa l’orla de 4,5-4 cm); la capella té una fondària de 7,5 cm i està envoltada per un marc exterior de taulellets marrons de 12 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: J. Verdegal, V. Martí.