Placeta de la Mare de Déu de Loreto, 1

(n.^tra s.^ra de loreto. benedicta tu)

És una de les imatges més antigues de Borriana, que ha estat conservada amorosament al llarg dels anys. La seua ubicació ha fet que siga poc coneguda. Fins a l’any 1975 hi havia un repeu de rajoleta just davall de la imatge, que servia per a posar flors i ciris, però els propietaris la van llevar perquè produïa regalls en la paret. Antigament, totes aquestes cases, que eren alqueries, tenien una alçària semblant a la que encara es conserva i que té la porta principal al carrer del Bon Succés. Segurament, la reconstrucció de la casa va ser l’ocasió perquè els seus propietaris, que devien sentir una especial devoció per aquesta patrona dels aviadors (d’origen italià), instal•laren la imatge. L’amo més antic del què hi ha testimoni (d’abans del 1936) era el senyor Tomaset, fuster que vivia al carrer Marí. Algunes d’aquestes cases de la Placeta de Loreto poden recordar-nos les dimensions dels habitatges del segle XVIII, ja que són comparables a les que es descriuen en un estudi publicat en el volum II de Burriana en su historia (1991, pàg. 303), on s’explica que amb motiu del capbreu (inventari de les propietats reials) de l’any 1760, les cases més grans del carrer Major tenien 36 × 24 pams (36 m2) i les més menudes 14 × 18 pams (12,7 m2). La placeta de la Mare de Déu de Loreto és una de les quatre placetes del poble que no han canviat la seua fesomia; les altres són: la Placeta de Saragossa, el Racó de sant Roc i la Placeta del Tremedal. Abans de la darrera remodelació dels noms dels carrers, a l’entrada de la placeta hi havia un rètol idèntic al de la fotografia (de 28 × 18 cm): PLAZA DE N.TRA S.RA DE LORETO.

· Testimonis: Luis Barberà Guinot, Teresa Sebastià Martí (propietaris de totes les cases de la placeta) i Antonia Torres Rico (penúltima propietària de la casa on està l’estampa de la Mare de Déu de Loreto).

· Datació (incerta): 1860.

· Festivitat: 10 de desembre.

· Descripció: estampa de 12 peces (en distribució 4 × 3) de mides irregulars (de 20 cm o de 19,7 cm de costat), inclòs el rètol inferior de 4,5 cm i l’orla (de 4 cm aproximadament). El marc exterior (obra de Luis Barberà, pintor de professió) intenta dissimular la inclinació del panell. Fotos: V. Martí.