C. de la Trinitat, 7

 (santo dios, santo fuerte, santo de todo mal, ynmortal; ... Falta un taulell). 

El veïnat ha conegut des de sempre aquest panell de ceràmica, que potser fóra emblanquinat l’any 1936 per a evitar la seua destrucció. El seu estat (els badocs i el marc afegit) indica clarament que l’estampa va ser en algun moment desmuntada i recol•locada. La seua composició i qualitat fan pensar que procedeix de la fàbrica del Comte d’Aranda, de L’Alcora, però també podria tractar-se d’una imitació feta a Onda o Ribesalbes. La lectura de la jaculatòria de la base (que és una súplica de protecció i que està escrita en dues files diferents) ens demostra que la persona que la va reubicar desconeixia aquesta oració, bé perquè no era molt religiosa o perquè no sabia llegir. El text està desordenat i hauria de dir: SANTO DIOS, SANTO FUERTE, SANTO INMORTAL; LIBRANOS, SEÑOR, DE TODO MAL. En mirar l’estampa de prop, pot observar-se que el querubí de l’esquerra està repintat, a fi de simular la manca d’esmalt. Alguna veïna recorda haver celebrat la festivitat de la Trinitat amb una novena davant de la imatge, però no s’ha fet cap missa ni processó després de la guerra civil. Per la festa de la Trinitat, tocava el vol del campanar, reservat exclusivament als “caps d’altar” (el Salvador i la Trinitat). Fins als anys 1960, en aquesta casa tenia la seua fusteria Dominguet Chordá. Entre el carrer de la Trinitat i el del Carme va situar Jaume I el Conqueridor una torre de fusta des de la qual atacava les muralles musulmanes, en concret el Portal d’Onda (al començament del carrer de la Puríssima). El carrer de la Trinitat, que es va obrir en un terreny anomenat l’hort de Palos, va nàixer de l’eixample de Borriana realitzat cap a l’any 1755 (moment de l’expansió de la indústria del cànem i dels telers dels teixidors), i sempre ha portat el mateix nom. L’any 1755 el carrer tenia 21 cases i 74 habitants, un dels quals era el mestre teixidor M. Martínez, que tenia molt probablement el taller i la botiga en una de les cases que actualment tenen els números 8-10-12 (cinc dels seus fills treballaven amb ell, i un altre era estudiant). A la casa número 31, cantonera amb el carrer Bon Succés, es conservava fins l’enderrocament de la fusteria de Félix Bou Llorens (en maig de 2005) una inscripció de SITIO DE BANDO. Aquesta placa va ser recuperada intacta per Glòria Olivares i Muñoz, que la va dipositar al Museu de Borriana. El culte a la Trinitat, com a representació de les tres persones que ostenten la divinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), va ser acceptat l’any 325 pel Concili de Nicea. L’any 1334, el papa Joan XXII va estendre aquesta festivitat a tota l’Església, i va ser ratificada al segle XVI per Pius V.

· Testimonis: Dolores Ventura Borja, Felín Gascó Musoles, Glòria Olivares i Muñoz.

· Datació mínima del panell: 1880.

· Festivitat: diumenge després de Pentecosta.

· Descripció: el panell està format per 5 × 3 peces; les nou centrals són de 20,5 × 20,5 cm; les superiors i inferiors són irregulars (de 12,5 o de 11 cm); els tres taulells de baix acaben amb una orla (de 5,5 cm) que envoltava en origen tot el panell, però que falta en la resta del perímetre i que ha estat substituïda per un marc en relleu de color marró (de 4,5 cm d’ample); la capella (de 30 cm de fonda) està envoltada per uns marcs externs de color blanc de 20 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: J. Verdegal.