C. dels Frares, 8

(N^a. S^a. de los Dolo^res)

Aquesta imatge, que mira cap al pati dels frases carmelites, ha estat testimoni durant molts anys dels jocs de successives generacions de xiquets borrianencs, i fins i tot dels passetjos dels infortunats que poblaren aquest convent entre els anys 1937-38, quan va ser habilitat com a manicomi. La casa vella era antigament la quadra d’un tal senyor Vicent “setfaixes”. Els venedors van informar els compradors i propietaris actuals que aqueixa Mare de Déu havia estat allí tota la vida i que havien de preservar-la. El veïnat del carrer també es va interessar per la conservació de la imatge, oferint-se fins i tot a situar-la en una altra casa, però els compradors ja havien decidit conservar la imatge. Per això, quan es va reconstruir la casa, l’any 1975, el panell va ser desplaçat només mig metre més amunt, l’imprescindible per obrir finestres; els desperfectes que s’hi poden observar en la ceràmica van ser causats, precisament, per aquell trasllat. Quan l’Ajuntament va instal•lar els nous llums del carrer, els operaris van llevar la connexió elèctrica del fanalet i no la van tornar a posar, per això ara sempre està apagat. Aquesta imatge de la Mare de Déu del Primer Dolor (que sempre ha estat a ras de paret, sense capelleta), forma part del context passionista de la història de la salvació, en el qual es representen (amb set espases clavades al pit) els Set Dolors que va patir la Verge Maria al llarg de la seua vida, i és una al•lusió al passatge de l’evangelista sant Lluc (Ll 2, 35), en el qual (en el moment de la presentació de Jesús en el temple) Siméo li profetitza que una espasa li travessarà l’ànima. En aquesta estampa, la Mare de Déu està mirant el dolor, representat per la corona d’espines que porta en la mà esquerra. És digne de resaltar al respecte el Via Crucis que hi ha al carrer dels Dolors de Cocentaina, on, en el panell que representa el primer dolor, pot llegir-se la frase següent: Quando presentais a Dios / mucha Madre os martirisa / la espada que al hijo y vos / ya Simeon os profetisa. El nom original del carrer, que encara reivindica el veïnat, és carrer del Primer Dolor, o Mare de Déu del Primer Dolor, que no va perdre ni en època de la II República. Mai s’ha celebrat porrat. Els primers cinc frares carmelites que van arribar a Borriana l’any 1896 es van instal•lar provisionalment en una casa del carrer sant Agustí, i després van ocupar el lloc actual: un solar de 7.045 m2, donació dels propietaris Vicente R. Felis Oliver, Bernabé Peris, Antonio Albesa i Enrique Peris. La primera pedra de l’església es va posar el dia 1 de maig del 1898, i el seu arquitecte va ser Godofredo Ros de Ursinos. El dia 1 de desembre de l’any 1929, els frares carmelites inauguraven el seu saló d’actes, que dos anys després (1931) van vendre a la família Casares; aquell saló esdevindria el Teatre Casares i, més tard, el Teatre Principal (desaparegut el 1993).

· Testimonis: Amparo Belenguer Palau, Bautista Zaragoza Isach, María Francisca Mateu Mateu, José Luís Agustí Usó, Rosa Elvira Mingarro Rosell.

· La datació és molt probablement la mateixa de la creació del carrer: 1913.

· Festivitat del sant: 15 de setembre (tradicionalment, divendres abans de Setmana Santa).

· Descripció: dins d’una orla blanca simulant un marc de 2 cm, l’estampa (obrada a ras de paret) ocupa 56 × 49 cm; la peça central és de 20 × 20 cm, les de dalt i baix són de 19,5 × 20 cm i les dels costats són de 12 × 19,5 cm.

Fotos: J. Verdegal.