C. Sant Xuxim, 2

Segons els propietaris de la casa (carnisseria de la cabanenca), durant la guerra civil del 1936-39 els milicians es van presentar amb el propòsit de tirar el sant i cremar-lo. Els amos (Vicente Oliver Martí, de Borriana, i Encarnación Borja Cantos, de Cabanes) van intentar impedir-ho, argumentant que ells mateixos el gastarien per a llenya; però els assaltants no es van fiar, el van fer baixar (dins de la seua vitrina, que encara no estava obrada), el van trencar al mig del carrer i li van dir a l’amo: «Tinga vostè, ara ja pot fer llenya!». José Oliver Borja (nascut el 1920) ens assegura que ell no ha conegut posar el sant antic (que era igual que l’actual però de fusta i una mica més menut), el que vol dir que la seua datació era anterior i coincidiria amb la construcció de la casa vella (l’actual és de l’any 1931; la casa vella havia sigut forn, barberia i una tenda). La capelleta sempre ha estat al mateix lloc. Per aquell temps encara es feien porrats, però amb el pas dels anys només es posaven ciris encesos pels dies del sant (16 d’agost), en uns canelobres que va fer el pare del nostre testimoni. La festa era amenitzada amb algun acordió, ball i sopar al mig del carrer, a més dels típics cacaus i tramussos. No eren porrats cèlebres, ni hi havia processó, però van durar fins a la gran gelada del 1946. Només acabada la guerra (potser fóra el mateix any 1939), una dona molt devota del carrer va encarregar a València una imatge igual que l’anterior, però una mica més gran. Aquella dona era Teresa Cerezo “la rulla”, mare del capellà Fernando Villalba Cerezo, que va ser l’encarregada de continuar la tradició de posar-li ciris a sant Xuxim per la seua festivitat (ara ho fan els propietaris, amb llum elèctrica de la casa). «Cada any, “la rulla” ens demanava que li baixarem el sant, se l’emportava als frares i allí li feien la missa, i després ens el tornava». Fins al segle XVIII, el carrer es deia de l’Abrevador, del Correu (a partir del 1755) i sant Joaquim (des del 1820). Cap a l’any 1752, moment de creixement de la indústria del cànem, en la casa que actualment és el número 3 tenia taller i botiga el mestre teixidor Francisco Serra; aquesta casa està catalogada actualment com a edifici protegit. Sant Joaquim (conegut entre nosaltres com sant Xuxim) era l’espós de santa Anna i pare de la Verge Maria. Una altra representació del sant pot veure’s a l’altar major de l’església del carmelites.

· Testimonis: José Oliver Borja, María Ventura Tornador, Dolores Cerezo Serra, Francisca Cabedo Cerezo.

· Datació de la imatge: 1939.

· Festivitat: 26 de juliol o 16 d’agost.

· Descripció: imatge d’escaiola de 81 cm sobre peu de 30 × 30 cm (l’aurèola sobreïx 7 cm); el pedestal és de fusta (18 cm d’alçada i 30 × 30 cm). Els marcs exteriors de fusta de la capella són de 4,5 cm, i els de la finestra de 7 cm. L’interior de la capella mesura 78 × 29 cm.

Fotos: J. Verdegal.