C. Vicente Forner Tichell, 10

Imatge restaurada després d’una agressió amb pots de cervesa per clients habituals del proper pub Maroc. La imatge va quedar badocada i amb un dit trencat. La propietària, aconsellada per mossèn Jeremías, va decidir no reposar-la immediatament. Durant cinc anys l’estàtua es va guardar dins de la casa, ja restaurada; no obstant, el llum del carrer va continuar sempre encès, tant de nit com de dia, igual que en l’actualitat. Finalment, l’any 1997 la imatge va ser beneïda per Mn. Manuel Monferrer Agut (canonge de la diòcesi de Sogorb) i va ser col•locada al seu lloc de sempre. Aquesta figura del Salvador va ser cremada pels milicians l’any 1936 al mateix pati de la casa, juntament amb totes les obres d’art i imatges religioses que hi havia (una representació del Niño Jesús de Praga, un quadre de Juan de Juanes, una Immaculada de talla de fusta...). Totes aquelles obres d’art van quedar en cendres, excepte aquesta estàtua, que estava molt fumada i deteriorada. Aleshores, Vicente Monserrat y Meliá, provincial dels dominics de València, catedràtic en lleis i nét dels antics propietaris, es va interessar per la imatge en acabar la guerra (durant la qual havia patit presó) i se la va emportar perquè la pintaren amb els colors originals: la túnica era de color verd botella i el mant era púrpura. El carrer es deia de Guardiola l’any 1488, de Galí l’any 1510, del Salvador o d’Amunt el 1755, del Salvador fins a 1913, i Creu del Salvador fins a 1931. El nom de Vicente Forner Tichell (1850-1928) li ve en homenatge a aqueix advocat i home erudit, que era cosí prim de Felipe Monserrat Llopis (fill de Felipe Monserrat Pérez i Magdalena Llopis Mayner), el besavi de la propietària (María Luisa Fandos y Monserrat, † 2003). Aquesta casa, situada al carrer “dels cavallers cristians” del temps de la reconquesta (segons tradició escrita i oral de les successives generacions de propietaris), al mateix centre de la Vila, va arribar per herència de la família Llopis a Magdalena Llopis Mayner, primera néta de Mayner “el boticari”, que era doctor en farmacologia. Van ser els avantpassats de María Luisa Fandos y Monserrat els qui van comprar i instal•lar la imatge del Salvador quan el carrer que va a la Plaça Major va ser batejat amb aqueix nom, molt probablement l’any 1755. Un fill d’aquesta casa, mossèn José Ramón Monserrat y Llopis, conegut com mossèn Josep Monserrat, va ser el fundador (per donació d’un hort dels seus pares) del convent de les dominiques de la Sagrada Família (on va ser soterrat). Una làpida commemorativa en la façana d’aquesta casa ho recull així: CASA NATALICIA DE D. JOSE R. MONSERRAT Y LLOPIS PRESBITERO 1851-1915 FUNDADOR Y BIENHECHOR DEL MONASTERIO DE LA SGDA. FAMILIA DE MM. DOMINICAS DE BURRIANA 16-VII-1990 CENTENARIO DE LA FUNDACION. Molt prop d’aquesta imatge, a l’actual carrer del Forn de la Vila número 3, tenia la casa l’insigne cronista i notari borrianenc Rafael Martí de Viciana, que després va cedir al seu fill Mateu quan havia de casar-se, traslladant-se ell (en algun moment entre els anys 1565 i 1569) al Raval de València, al número 2 actual. Al segle XVIII, els carrers de Vicente Forner Tichell i del Forn de la Vila no estaven comunicats, i aquest últim (que era un atzucat) s’havia conegut l’any 1581 amb el nom de carreró de Romero, que era el nom d’un dels seus veïns. L’antic Forn de la Vila es va construir l’any 1626, i va ser una petició del Consell municipal al rei Felip IV. Per a commemorar-ho, l’Ajuntament va col•locar en la seua façana un escut de pedra amb les tres corones oficials, segons el privilegi concedit per l’emperador Carles I (1542) en agraïment a la fidelitat de Borriana en les guerres contra les Germanies. Aquell escut està dipositat actualment al replanell de la primera planta de la Casa de Cultura “La Mercè”. El Forn de la Vila tocava amb la casa de Rafael Martí de Viciana. El tros de carrer entre la Plaça Major i el Pla es deia fins a l’any 1887 carrer d’Enmig; aquell any, l’Ajuntament li va canviar el nom pel de Viciana (el 1913 va tornar a ser Enmedio, i Cervantes el 1931)..

· Testimonis: María Luisa Fandos y Monserrat (†2003).

· Datació de la imatge d’El Salvador: 1755.

· Festivitat: 6 d’agost (el campanar tocava el vol, per tractar-se d’un “cap d’altar”).

· Descripció: imatge de talla de fusta de 80 cm d’alçada, col•locada sobre un peu de 8 cm; el marc i la porta de fusta (a ras de paret) mesuren 7,7 cm; la llum del vidre és de 115 × 59 cm, i tot el conjunt mesura 129 × 73 cm.

Fotos: V. Martí.

Des de la falla de la Vila (1933), vista del cantó del carrer Creu del Salvador.

L’actual oficina de correus era aleshores el casino ˝La gran peña˝.

Arxiu fotogràfic S.G.B.