C. Santa Teresa, 3

(Santa Teresa de Jesús)

L’estampa de ceràmica actual data de l’any 1963, quan es va construir la finca de pisos; va ser encomanada a un ceramista de L’Alcora, a iniciativa pròpia, per Teresa Tormo Fernández (†2002), que havia nascut en la mateixa casa i que ja era dels seus rebesavis. En la imatge es pot llegir un fragment molt conegut de l’obra mística de santa Teresa d’Àvila (1515-1582): VIVO SIN VIVIR EN MÍ Y TAN ALTA VIDA ESPERO QUE MUERO PORQUE NO MUERO. Santa Teresa va reformar l’Orde de les Carmelites Descalces, tot fundant trenta-dos convents a tot Espanya. És la patrona dels escriptors, publicistes, oficinistes i de l’arma d’intendència. La composició d’aquest panell és pràcticament idèntica al que hi ha a la casa número 14 del carrer de Santa Teresa d’Ibi. El nom del carrer està documentat com a carrer de la Carnisseria dels jueus (1488) o de la Carnisseria (1755-1820). Al segle XIII, en aquest pany del carrer (en direcció al riu) tenien les seues cases els veïns: Monzonís, Eysa Abenxunet i Avinassa. L’any 1755, el carrer tenia 8 cases i 31 habitants. El nom actual procedeix de 1820 aproximadament, data en la qual s’hi va instal•lar segurament la primera imatge de santa Teresa. Tradicionalment era un carrer d’artesans (fusters, ferrers, etc.). No era carrer de porrat; de fet, l’únic i l’últim es va celebrar cap a l’any 1950, però els veïns van passar tant de fred que no van repetir l’experiència. En el pany d’enfront estava antigament el col•legi de la Consolació, que després es va traslladar a una propietat del baró de Terrateig; en el mateix lloc havia estat funcionant fins a l’any 1898 una gallera. També van ser construïdes enfront, en la postguerra del 1936-39, les úniques “cases de regions devastades” de Borriana (enderrocades l’any 2005). El traçat del carrer era més estret que en l’actualitat i no arribava al riu. De fet, a partir del carrer de la Sang hi havia (fins a l’any 1962) la fàbrica de llimonades de Bautista Ribes Saborit, que ocupava també l’espai de les tres primeres cases de la placeta de sant Pere i les darreres cases de l’actual carrer de santa Teresa. Aquesta indústria donava al mateix riu Anna i, a més de fabricar llimonades, les distribuïa també per tot el poble amb set cavalleries i els seus carros respectius. En la Historia de Burriana (pàg. 200), Francisco Roca y Alcayde recull el testimoni de Bautista Ribes sobre la duresa de la muralla que havia trobat en sa casa: «no ha querido derribar estos restos, por ofrecer grandes dificultades, ya que en el derribo del trozo superior rompieron varios picos y martillos; tan fuerte es esta obra de piedra y argamasa, que más que mampostería, parece de bronce». La casa amb el número 1 és la natalícia del cardenal Enrique y Tarancón; una làpida ho recull així: EN ESTA CASA NACIO EL EXCMO. Y RDMO. SR.DR.D. VICENTE ENRIQUE Y TARANCON, OBISPO DE SOLSONA Y SECRETARIO GENERAL DEL ESPISCOPADO ESPAÑOL, HIJO PREDILECTO DE ESTA CIUDAD. EL MAGNIFICO AYUNTAMIENTO DE BURRIANA OFRECE ESTE HOMENAJE PARA PERPETUO RECUERDO. ABRIL MCMLX.

· Testimonis: Manuel Muñoz Tormo, Vicente Ribes Monsonís.

· Datació de l'estampa: 1963.

· Festivitat del sant: 15 d’octubre.

· Descripció: 12 peces de 15 × 15 cm (inclòs el rètol, de 15 × 5,5 cm i una orla fina de color negre).

Fotos: V. Martí.