Racó de Sant Roc, s/n

(S.ⁿ Roque. A expensas de Bautista Granell y Granell,)

Aquesta imatge, sufragada pel borrianenc Bautista Granell en data incerta, va ser conservada en el seu lloc quan es va edificar la finca de pisos actual, l’any 1961. La casa vella, que tenia tres portes (una donava al carrer Major), era d’Antonio Padró Gurrí i de Virginia Gómez Llorens. El comprador, Salvador Tormo Brotons, va haver d’arrancar el panell per tal de col•locar-lo en el mateix lloc, i en aquell estat ens ha arribat a nosaltres. En la guerra civil del 1936-39, María Llopis Castelló (que vivia al número 2) va pintar el panell amb calç, evitant així que fóra destruït, com estava passant amb altres imatges religioses. En acabar el conflicte, va ser també ella l’encarregada de descobrir el nínxol de sant Roc. Fins al 1960, els pocs veïns del Racó i del voltant solien celebrar porrat, i venien expressament de les alqueries de la mar per a compartir un bon sopar al mig de la placeta. El fondo del racó donava accés als tallers de Tormo, a l’esquerra hi havia el taller de bicicletes i motos de Samuel, i a la dreta la funerària de Conejero. Era tradicional encomanar una missa a l’església d’El Salvador, i també posar-li ciris al sant protector. El Racó de sant Roc existia ja en el traçat urbà del segle XIII, i era el límit de la sinagoga de la jueria, que després va ser la capella de la Sang, desapareguda l’any 1966. Després de la conquesta de la Borriana musulmana, Jaume I va donar totes les cases pròximes al Portal de Tortosa a l’Orde del Temple. La presència de sant Roc es deu a que el Portal de Tortosa estava dedicat a aquest sant pelegrí (que va viure entre els segles XIII i XIV), protector de la pesta i sempre acompanyat del gos, que segons la tradició li portava de menjar i li llepava les nafres de les cames. Una locució valenciana diu: Sant Roc i el gos, que cacen pels dos. No és una casualitat que fóra aquest el primer sant que veien els caminants que entraven pel Portal de Tortosa, ja que era d’origen occità. El Portal de Tortosa va ser enderrocat a començaments del segle XVIII. Sant Roc ha presidit des de sempre el carrer Major, el carrer més important de la Vila, que al segle XVIII estava porticat. Gràcies a l’inventari dels béns reials realitzat l’any 1760, sabem que la casa cantonera del carrer Major amb la plaça Major era la Cort de justícia. Quan, en el mes d’abril del 1837, els defensors de Borriana estaven patint el setge de les tropes carlistes de José Miralles el Serrador, i després de sis dies i sis nits de combats (en els quals va ser incendiat l’Ajuntament, amb els seus arxius i documents, i també bona part de la Vila), van arribar per aquest pont, des de Castelló, les tropes de Boil, que van obligar els carlistes a replegar-se fins a Nules. El 8 de novembre del mateix any, es van retirar també per aquest pont els soldats del general Cabrera cap a Vila-real, després d’uns combats en la població que van produir deu baixes (entre morts i ferits).

· Testimonis: Francisco Tormo Herrero, Encarnación Domingo Mondragón, María Teresa Barres Llopis, Virginia Romero Padró, Juan Rubert Miró.

· Datació aproximada de la imatge: 1880.

· Festivitat: 16 d’agost.

· Descripció: panell de 12 peces de dimensions irregulars (segurament a causa del seu trasllat); les quatre centrals són de 20,5 × 20,5 cm; les de la banda esquerra mesuren 18,5 × 20,5 cm i les de la banda dreta 18 × 20,5 cm; l’orla tindria en origen 5 cm; la capella està envoltada per una pedra de 17 cm de fondo.

Fotos: V. Martí.

El racó de sant Roc en el moment de l’enderrocament de l’església de la Sang (1966).

Arxiu fotogràfic S.G.B.