C. Sant Jaume, 9

(sⁿ jaime patron de españa.)

Aquesta escena representativa de ceràmica va ser instal•lada quan es va construir la casa, cap a l’any 1900, o potser existia ja l’any 1860. Aquesta casa va ser la seu dels telègrafs del poble, que van començar a funcionar l’any 1896. Els antics propietaris eren els germans Laborda, que ara viuen a València. Per a celebrar la festa, que era en estiu, els veïns venien a posta al poble des de les seues alqueries de la mar, i se’n tornaven després. Les dones del carrer feien rotllets, assaonats per als xiquets, i convidaven a cacaus, aiguardent i orxata. Hi havia missa major a les 11 del matí, a l’església d’El Salvador; primer la sufragava el carrer, però quan el veí Juan Granell Pascual va ser nomenat Secretari d’estat d’indústria i comerç, es va oferir a pagar-la ell. La vespra, les dones i els xiquets del carrer treien cadires, les posaven davant de la imatge del sant i li resaven un rosari, que corria a càrrec de Rosarito Tejedo. L’últim any de porrat va ser el 1950. Els noms antics del carrer eren: carreró dels Orts (fins al segle XVIII) i dels Horts, que procedeix de l’any 1755, quan va ser obert durant l’eixample de Borriana, amb 19 cases i 68 habitants. Sant Jaume apòstol, viatger infatigable, va ser l’artífex de la cristianització de les terres ibèriques. Va ser decapitat a Jerusalem l’any 42. La peregrinació al seu sepulcre de Compostel•la ha estat una de les manifestacions més importants del cristianisme europeu. A més de patró d’Espanya, ho és de l’arma de cavalleria, del cos de telègrafs, dels pelegrins, barreters i vidriers. També és advocat de les dones en edat de casar-se.

· Testimonis: Vicenta Blasco Fuster, Mercedes Traver Fandos.

· Datació mínima del panell: 1900.

· Festivitat: 25 de juliol.

· Descripció: 12 peces ceràmiques (en distribució 4 × 3) de 19,8 × 19,8 cm (inclosa orla pintada de 3-2,5 cm); el panell està obrat dins d’una capella de 149 × 69 cm (amb fondària irregular de 13-11,5 cm). Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.