C. Mare de Déu dels Àngels, 21

Aquesta imatge de guix va ser comprada l’any 1946 a València per les veïnes Carmen Fortuño, Antonia Blasco i Esmeralda. El veïnat havia decidit encomanar una imatge nova, complementària de la de ceràmica i que poguera traure’s en processó. La col•lecta va ser a càrrec de les xiques més joves, entre les quals hi havia: Esmeralda, Carmencita, Rosita i Antonieta. L’estàtua la van comprar en un comerç especialitzat en imagineria que estava prop de la catedral de València (probablement la llibreria San Pablo), i la van dur embalada en una caixa de fusta. Els angelets que estan als peus de la Mare de Déu són postissos, i van encastats dins del peu amb unes fustes. La imatge va ser beneïda per mossén Almela. Per la festa de la Mare de Déu dels Àngels (el 2 d’agost), la imatge era baixada de la capelleta i traslladada a la casa amfitriona (que es decidia per sorteig d’entre les paperetes que els voluntaris dipositaven en una bosseta), on era vetlada. Aquell any inaugural, la festera va ser l’ama de la casa (Rosita, casada amb Ferrandis). Per comoditat de tots, el porrat es traslladava a un dissabte pròxim a la festivitat. Els diners necessaris per al porrat s’obtenien amb rifes d’objectes diversos: un paraigua, una bata, etc. Això permetia contractar una orquestra, que amenitzava el porrat de la vespra amb una serenata, i al qual acudien familiars i amics de tots els veïns. Els músics que hi participaven (uns set o huit) eren aficionats, com per exemple Nebot. El taulat es posava davant mateix de la casa que acollia la Mare de Déu. El bon temps del mes d’agost era propici per a estar-se a la fresca fins a ben tard, compartint les rialles i la conversa amb cacaus, tramussos i faves. L’endemà, la imatge era portada en processó a l’església d’El Salvador, on se celebrava la missa. La processó, la solemnitat de la qual demanava vestit de festa, “teja” i mantellina llarga, era encapçalada per un estrèpit de coets que solia tirar Vicente Vidal Miró. Segons figura en una estampeta que conserva Rosa Montoro, el 13 d’agost de 1950 eren festers els seus pares: Juan Montoro i Rosa Lucas. Les últimes persones que van acollir la imatge van ser: Suncioneta “la reina” (una de les festeres més actives), Marín, Teresita Chabrera i Carmen Fortuño. La processó i el porrat van deixar de celebrar-se cap a l’any 1980. La imatge, que havia perdut color a causa del sol, va ser repintada cap a l’any 1990. El carrer va ser inaugurat l’any 1913. Abans de l’any 1937, es va dedicar al General Espartero i, en el període 1937-39, a José Villaverde.

· Testimonis: Concepción Vernia, Antonia Blasco Vidal, Rosalía Fuentes Parra, Antonia Parra Parra, Antonia Vidal Miró, Rosa Montoro Lucas.

· Datació de la imatge: 1946.

· Festivitat: 2 d’agost.

· Descripció: conjunt de 102,5 cm sobre un peu de fusta de 12,5 cm (l’aurèola sobreïx 8 cm); el marc de fusta és de 5,5 cm i la lleixa inferior sobreïx 11,5 cm; la llum del vidre és de 134 × 75 cm, i tot el conjunt està envoltat per un marc de 20 cm.

Foto: V. Martí.