C. de Tarancón, 24

(reina de los ángeles. rogád por nosotros.)

El carrer existeix des de finals del segle XIX (el pany dels números parells), i l’any 1913 ja portava el nom de carrer de Tarancón. No se saben els motius concrets que van tenir els propietaris de la casa per a instal•lar el retaule, però ben probablement van ser els causants que el carrer que es va obrir posteriorment enfront i en direcció a l’Escorredor adoptara precisament el nom de la Mare de Déu dels Àngels. Així, segons aquesta hipòtesi, et panell seria el precursor de les altres dues imatges ubicades en la casa número 21 del carrer de la Mare de Déu dels Àngels. Davant d’aquesta imatge (i també davant de totes les del voltant) solia llevar-se el barret i resar uns minuts, en tornar del tros, un borrianenc apenat (de cognom Montoliu) que havia perdut dos fills: el menut primer, de nom Santiago (al qual li va explosionar un projectil quan el manipulava per a jugar, després de la guerra civil), i el major després (de tifus). A la façana de la casa contigua (el número 26) encara es conserva una placa de SITIO DE BANDO. Els veïns del carrer no tenen cap notícia de celebració de porrats o festes en honor de la seua Mare de Déu. El carrer Tarancón, per la seua orientació i situació dins del poble, sempre ha sigut un carrer privilegiat, i els seus veïns han sabut aprofitar-ho per a instal•lar-hi tendes i comerços de tota classe. Els borrianencs més vells encara guarden en la memòria el nom de la “placeta de les gallines” (actualment dedicada a Rafael Martí de Viciana), que encetava el carrer amb un entranyable mercadet d’aviram que ja ha passat a la història.

· Testimonis: Manuel Tejedo Rubert, Josefa Fortea Martí.

· Datació aproximada: 1890.

· Festivitat: 2 d’agost.

· Descripció: 18 taulells centrals (6 × 3) de 20 × 20 cm i 6 + 6 laterals de 20 × 10 cm (l’orla que ho envolta és pintada, entre 1,8-1,5 cm); baix del panell resten 9,2 cm de paret blanca (cosa que permet la lectura de la lletania); la capella té 12 cm de fondària i descansa en una lleixa de 27,5 de fondo × 15,5 d’alçada; l’ornament inferior mesura 65,5 cm, les dues columnes 17 cm (l’esquerra) i 17,5 cm (la dreta); el marc i capitells superiors són de 15,5 cm i el frontispici ho supera tot en 56 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: J. Verdegal.