C. Mare de Déu de Lourdes, 9

La imatge actual, de 1943, va ser adquirida gràcies a la contribució de tots els xiquets del carrer, amb rifes, falletes i teatre per als veïns. Va ser encomanada a fi de disposar d’una imatge que poguera ser portada en processó, i va substituir un panell ceràmic més antic que estava al mateix lloc, en una capelleta rectangular; aquell retaule es va col•locar en la paret de la llar de la mateixa casa quan es va fer l’obra. Molt probablement, la col•locació del panell ceràmic original va coincidir amb la creació del carrer, que es va obrir l’any 1913. De fet, un dels testimonis (Antonio el sastre) assegura que va ser precisament el seu avi (Vicente Ramón Ballester Mechó, que vivia al número 10, actualment el 8) qui va proposar per al carrer el nom de Nostra Senyora de Lourdes, i també qui va encomanar i portar els taulellets antics (d’una fàbrica d’Onda), que van ser sufragats pel veïnat. De fet, els testimonis més vells encara reivindiquen que el panell ceràmic pertany al carrer, encara que s’haja conservat dins de la casa número 9. Totes les cases antigues tenien un balconet i, al costat, una finestra; com que aquesta casa tenia la finestra cega, per això precisament es va decidir que la imatge fóra col•locada ací. En el porrat, que se celebrava el tercer diumenge de setembre, hi havia música d’orquestra i ball, i també cucanyes per als menuts. La imatge era vetlada la vespra, i el dia de la festa hi havia missa als frares carmelites; la processó passava sempre per l’Escorredor. En acabar els actes religiosos, la imatge era pujada a la capelleta i es resava una salve. Per al porrat, totes les cases preparaven cacaus, tramussos i algunes pastes. Cada any es decidia per sorteig la casa que havia d’organitzar la festa, però si els amos no volien, es repetia el sorteig. Les cases bessones que porten els números 7 i 9 eren de dues germanes; en la de la imatge vivia Ramoneta Chordá Carceller, que curava de gràcia. Quan li preguntaven d’on li venien els poders, ella contestava que de la Mare de Déu de Lourdes, que tenia dins i fora de casa. L’últim porrat es va celebrar l’any 1963; aquell any, el taulat estava davant del Fallero. Aquelles festes ja s’han perdut, i ara només queda com a testimoni el pagament col•lectiu del consum elèctric de la pereta que dóna llum per la nit a la Mare de Déu de Lourdes. En una de les últimes cases del carrer (el número 55), vivia i treballava fins a l’any 1935 el fuster de pla Ramón Serra Cantos i la seua dona Dolores Bernat Nadal. Durant un temps de la guerra civil (1936-39), el nom del carrer va ser canviat pel de Manuel Azaña, aleshores president de la II República.

· Testimonis: María José Blasco Oliver, María Dolores Mercè, Dolores Cerezo Serra, María Carmen Bernad Muñoz, Vicente Pérez Rubert, Antonio el sastre.

· Datació: 1943.

· Festivitat: 11 de febrer.

· Descripció: imatge de guix de 110 cm (inclòs el pedestal de 15 cm); l’exterior de la capella mesura 125 × 67 cm.

Fotos: V. Martí.