Plaça de la Mercè

Aquesta imatge del fundador de l’Orde dels Mercedaris presideix el carrer que portava el seu nom: la Carrera. Va ser reinstal•lada i restaurada l’any 1967, amb motiu de la rehabilitació de l’església (que està catalogada com a edifici protegit). El veïnat l’ha coneguda sempre en el lloc que ocupa actualment, per la qual cosa la seua datació mínima és de l’any 1900. La plaça on està situada ha tingut diversos noms: del Convent o del Convent de la Mercè (fins a 1843), de la Mercè (fins a 1931) i Mestre Selma (a partir de 1931). El nom del carrer que presideix, la Carrera, li ve des de 1843 i fins a 1913 (amb certa alternança dels noms, perquè l’any 1887 es va substituir S. Pedro Nolasco per Carrera del Convento); després es va dir S. Pedro Nolasco (fins a 1931), Ramón y Cajal (fins a 1980) i novament S. Pedro Nolasco. No era carrer de porrats gojosos, com en altres del voltant; el sant era honrat amb una missa en l’església de la Mercè. El veïnat reivindica el manteniment del nom complet del carrer: Carrera de sant Pere Nolasc, ja que és el testimoni històric de l’itinerari que realitzaven els monjos Mercedaris per a eixir del convent i bescanviar-se amb un presoner o captiu. L’advocat Enrique Ríos va ser l’encarregat, l’any 1963, de replegar diners del veïnat i d’encomanar dues plaques de marbre que després es van obrar a cada cantó del carrer, amb la inscripció Carrera de San Pedro Nolasco; aquestes plaques van ser retirades després per l’Ajuntament. En la part sud del convent hi havia, fins a l’any 1877, el Teatre de la Vila. Uns anys més tard (1882), en els corrals del convent, Carlos Abad, que era l’administrador de l’Hospital de la Caritat, va fundar una gallera que va durar fins al 1887, els beneficis de la qual es dedicaven a cobrir les despeses de l’hospital. L’any 1887, l’Ajuntament va decidir canviar el nom del carrer Mendizábal (que ocupava part de la plaça actual, i que s’havia batejat així amb motiu de la desamortització dels béns eclesiàstics) pel de Santa Isabel (aquest carrer es deia Travessia de Santa Isabel l’any 1913, i Doctor Serra y Palos el 1931). Fins a l’any 1901 encara hi havia en aquesta plaça, a cinc metres en línia recta del cantó del carrer Sant Pere Pasqual, un pou públic que servia aigua potable al veïnat; era conegut amb el nom de Pou de Sant Mateu, i les seues aigües tenien fama de miraculoses des del segle XVI. El pati de la Mercè va ser testimoni de molts fets capitals de la història de Borriana; així per exemple, el 13 de gener del 1907 s’hi va votar a les persones que havien de constituir la Junta del Sindicat de Regs. El mercat del dimarts (i també el del diumenge), que abans se celebrava al Pla, va ser traslladat al lloc actual (popularment “el pati de Monraval”) a causa de la instal•lació d’escalons al Pla. Des de la capella d’aquesta imatge de sant Pere Nolasc es podria contemplar una perspectiva ben original de la primera falla plantada a Borriana, la de l’any 1928. El convent de la Mercè acollia pels anys 1930: una escola d’instrucció pública (des del 1839), amb habitacions per als mestres, el parc de bombers i el sindicat de policia rural. Va ser també la seu oficial de l’Ajuntament de Borriana entre els anys 1945 i 1963. En la carrera de sant Pere Nolasc número 41 està la capella de les Serves de Jesús de la Caritat. Aquestes monges es van instal•lar ací el 27 d’octubre del 1899, acompanyades per l’alcalde Joaquín Peris Fuentes i el rector Salvador Domingo. Eren set monges procedents de Vinaròs que, després de dos anys en aquest carrer, van ocupar una casa del carrer Major (un any), una altra del carrer Colón (set anys) i finalment van tornar al lloc definitiu. L’oratori provisional que van instal•lar va ser beneït i transformat en capella (dedicada al Cor de Jesús) el 16 de juliol del 1909. La casa número 22 del carrer va ser la llar familiar del poeta borrianenc Vicent Monsonís Moros, a qui l’Agrupació Borrianenca de Cultura li va publicar la seua antologia de poemes: Com la cançó de l’aigua (1997). Just enfront del carrer F. Roca y Alcaide, en la casa número 31, encara es conserva una placa indicativa de SITIO DE BANDO NO 18. La Carrera ha conservat bon nombre de construccions de bella arquitectura; en són un exemple les onze cases catalogades com a edificis protegits: els números 8, 9, 10, 17, 19, 28, 30, 31, 33, 35 i 43.

· Testimonis: Carmen Caballero Miralles, les germanes Teresa, Carmen i Irene Mingarro Caballero, Mn. Víctor Roca Meliá, Samuel García Bernat.

· Datació mínima de la imatge: 1900.

· Festivitat: 29 de gener.

· Descripció: imatge d’escaiola de 102 cm (inclosa la base, de 7,5 cm d’alçada i 27 × 27 cm), col•locada sobre un peu de pedra (de 26 cm de costat i d’altura) on s’ha tallat l’any de la seua restauració: 1944. La creu que porta el sant mesura 119 cm i la seua corona sobreïx 7 cm per damunt del cap. El conjunt, que mesura 195 × 124 cm, té un marc d’obra de 19,5 cm; la porta i el marc de fusta són de 8,5 cm i la llum del vidre és de 143 × 68,5 cm; el fondo interior de la capella és de 50 cm.

Fotos: V. Martí, J. Verdegal.

La falla de la Mercè de l’any 1958. Lema: ˝En el satèlit i el hongo pareix que hi ha molt de tongo˝.

Arxiu fotogràfic S.G.B.