C. Sant Pere Pasqual s/n.
(s.n pedro pascual ob.po y m.ar)
| La situació d’aquesta estampa, dedicada a sant Pere Pasqual, és deu a la seua condició de religiós mercedari. El sant és representat normalment dins d’una estança, com un home madur, amb hàbit de mercedari i muceta, portant un llibre en la mà esquerra i una ploma en la dreta, mentre reb de la Mare de Déu una corona de flors. Va nàixer entre 1220 i 1230, en el si d’una família important de la ciutat de València i, als dinou anys, va ser nomenat canonge de la catedral per Jaume I. Va accedir a l’episcopat a Toledo, i després va ser bisbe de Jaén. La seua aportació més senyera al catolicisme és com a promotor de la popularització del dogma de la Immaculada Concepció de Maria. Va escriure tres obres en valencià i set en castellà, i els seus escrits estaven dedicats a argumentar els errors de Mahoma, per la qual cosa va ser martiritzat el 6 de desembre de 1300. Com que les seues despulles eren disputades pels habitants de Jaén i de Baeza, els moros les van dipositar sobre una mula, la qual va fer cap a Baeza, on es conserven actualment. El carrer no ha organitzat mai cap festa en honor al sant, sinó que s’ha unit sempre a les festes de la Mercè. Aquest carrer existeix com a tal des de l’any 1843 i sempre ha portat el mateix nom, encara que s’ha conegut com “el corralot”. |  |
· Testimonis: Jesús Pérez Nácher (sagristà de la Mercè), Antonia Fortea, Dolores Domingo, Salvador Reula.
· Datació de l’estampa (incerta): 1880.
· Festivitat: 6 de desembre.
· Descripció: 12 peces (en distribució 4 × 3) de 20 × 20 cm (l’orla està integrada en els taulells). Catalogat i protegit (PGOU 1995).
Fotos: V. Martí., J. Verdegal.
