C. Santa Cecília, 26

(santa cecilia)

Segons una veïna, la casa no es va enderrocar durant la guerra civil; data aproximadament de 1913, quan va ser edificat aquest pany de cases. Va ser construïda per “el nyonyo”, avi del propietari actual (Pepe Gil), que va encomanar els taulellets a una fàbrica. La ceràmica és de V. ABAD (Onda). Abans, la imatge de santa Cecília estava més baixa, perquè la casa antiga era d’una sola planta; quan van construir el primes pis, el panell va ser traslladat amb molta cura i no es va trencar. Aquest carrer només tenia un pany de cases (els números parells), perquè enfront eren les portes falses del carrer sant Felip; els separava la séquia (l’Ull de la Vila), on les dones llavaven la roba; les cases desaiguaven també a la séquia. Aquest carrer és el més nou de la contornada, i era en origen una part de l’hort de “la casa de l’hort”, com és coneguda pel veïnat la casa de construcció mora del carrer Ausiàs March. Les primeres cases que es van fer eren els números 4 i 6 actuals, i la número 2 era una alqueria. Les dues o tres persones més velles del carrer netegen la imatge en setembre, li posen flors i un tapet nou. L’últim porrat es va celebrar l’any 1948, però les festes no eren tan alegres com les d’abans de la guerra, perquè la gent no tenia humor. Les celebracions eren les típiques de Borriana, però sense orquestra, perquè el carrer era pobre; tampoc no feien dosser. Algunes vegades venia de Vila-real, arrossegat per un carro i un burro, un piano de manilla, que animava el veïnat. Era famosa la penya “el jaleo”, de 22 amics, que eren els organitzadors del porrat. També venia un músic de València, que anava de poble en poble, i que llogava una casa per a pernoctar quan acabava l’actuació. El carrer s’adornava amb papers de color alternats, i es feien gallardets amb puntilles; els xiquets ho enganxaven tot amb farina a uns cordells i enramaven el carrer de banda a banda. El panell ceràmic encara conserva el fanalet original. Com a patrona dels músics, la santa és honrada actualment amb un passacarrer de la banda de música del poble, que no es realitza exactament per la festivitat oficial de la santa (el 22 de novembre), sinó en un dissabte de la segona setmana de setembre. La Banda Musical Santa Cecília té una altra imatge de la santa, que és guardada cada any, per torn, en casa d’un dels seus membres. Per a realitzar aquesta altra imatge, que és d’escaiola, es va prendre de model el rostre d’una jove borrianenca, que ha quedat en l’anonimat. Santa Cecília, verge i màrtir (Roma, 232), era cega i ensenyava els xiquets invidents del seu temps tocant l’orgue i l’arpa. Va convertir al cristianisme el seu germà i el seu marit, que van ser martiritzats. Cinc mesos després, ella també era apresada i decapitada amb tres colps (el màxim que permetia la llei). No obstant, va sobreviure encara tres dies més. Santa Cecília és igualment advocada contra els embruixaments, patrona de les dones, de la puresa i dels cantors.

· Testimonis: Carmen Peris Amiguet, Juan Felis Arenós, Francisca Peris Dosdá, Mercedes Burdeus.

· Datació: 1913.

· Festivitat: 22 de novembre.

· Descripció: estampa de 12 peces (4 × 3) de 19,7 cm de costat (inclosa l’orla de 3,5 cm); la capella (de 92,5 × 66 cm) està envoltada d’un marc de 15 cm.

Fotos: V. Martí.