C. dels Furs, 24

El carrer sempre s’ha conegut amb el nom de sant Serafí d’Assís, excepte durant l’etapa 1937-39, en què es va dir de Proudhon. Està atestiguat que és carrer des de finals del segle XIX. La confusió amb sant Serafí (de Montegranaro) s’explica per la presència d’un serafí (àngel o ànima pura de sis ales, que apareix en l’estampa), que envia els estigmes al costat, a les mans i als peus del sant (Pater comunitas o Pater serafico, probables orígens de la forma hipocorística Paco). Aquesta explicació és corroborada pel testimoni de María Luisa Fandos y Monserrat: el carrer era en origen un hort propietat del seu oncle Francisco Monserrat y Mayner. De fet, aquesta representació del sant coincideix amb moltes de sant Francesc, fins i tot amb la d’un panell ceràmic fet a València l’any 1855 i que actualment pot contemplar-se al carrer de l’Empedrado de L’Havana, Cuba. El sant estava abans a l’altra punta del carrer, entre les que actualment són les cases amb els números 4 i 6. Quan van obrar la casa (que era de Mercedín, cap a l’any 1970) i el van llevar, Gloria Jordá Escrivano va col•locar la imatge al magatzem (que és on està ara). Abans d’obrar la casa, dalt del sant hi havia una pereta de la llum, i en la casa d’enfront una altra, que segurament era l’únic lloc del carrer que estava il•luminat. Els xiquets jugaven allí a la pilota i, un dia, van començar a disparar-li al sant, provocant la caiguda dels taulellets de baix, que van ser substituïts pels blancs. En els originals posava Serafín de Asís, i la seua composició i estil imiten les ceràmiques alcorenques de la fàbrica del Comte d’Aranda. Sembla que els darrers porrats es van celebrar abans de 1950. Sant Francesc d’Assís (1182-1226) és un dels sants més presents a l’hagiografia cristiana, tant per la seua vida exemplar com per la seua obra fundadora.

· Testimonis: Matilde Traver, Otilia Jordá Escrivano, María Luisa Fandos y Monserrat (†2003).

· Datació aproximada de la imatge: 1870.

· Festivitat: 4 d’octubre (sant Francesc) i 13 d’octubre (sant Serafí).

· Descripció: 9 peces conservades (en origen 4 × 3) de 20 × 20 cm, inclosa l’orla de 4,5 cm. És de manufactura valenciana.

Fotos: V. Martí.