C. Santa María Rosa Molas, 18

(Renovado por Gaspar Ribes y Julian.). 

El nom del carrer (Mare de Déu de Gràcia) va ser substituït durant el període de 1937 a 1939 pel de Sargento Sopesa, i l’any 1990 pel de María Rosa Molas, amb motiu de la canonització de la fundadora de la Congregació de Nostra Senyora de la Consolació. El veïnat encara reivindica el nom anterior de Mare de Déu de Gràcia. Com s’hi pot llegir, el panell va ser renovat per Gaspar Púbes y Julián, el que vol dir que anteriorment hi havia hagut una altra imatge de la mateixa Mare de Déu. Per les característiques de la ceràmica (de reflexos daurats), l’estampa actual pot considerar-se de finals del segle XVIII, i la seua procedència seria Manises. La devoció més pròxima a Nostra Senyora de Gràcia es troba a la població veïna de Vila-real, on es venera una talla de fusta goticoprimitiva del segle XIV, amb rostre somrient i portant l’Infant Jesús als genolls. Les imatges de la Mare de Déu de Gràcia la representen sempre amb un objecte en la mà: de vegades és una poma (símbol del pecat original) i d’altres un pom odorífer o un globus terraqui (en senyal de protecció). El solar que actualment ocupa el col•legi de la Consolació, que era anteriorment el vell casalot del baró de Terrateig i Llaurí, va ser la seu oficial de l’Ajuntament de Borriana entre 1939 i 1941.

· Testimonis: Pascual Artana Esteve, Matilde Domingo Vidal, Lolita “xinela”.

· Datació del panell: segona meitat del segle XVIII.

· Festivitat: 8 de setembre.

· Descripció: 9 peces (3 × 3) de 20,5 × 20,5 cm, dins d’una capella rectangular de 20 cm de fondo; el conjunt té un frontispici de 54 cm i uns marcs laterals de 11 cm. Encara es conserva el braç del fanalet que il•luminava la imatge. Catalogat i protegit (PGOU 1995). Fotos: V. Martí, J. Verdegal.