C. Sant Llorenç, 20

Segons el testimoni d’una veïna, l’estampa anterior era més gran. Aquest detall és confirmat per la propietària de la casa: quan es va obrar la vivenda nova (1992) ―i a pesar de les indicacions dels propietaris―, els obrers no van saber recuperar els taulells i els van trencar; per això es va encomanar aquesta representació del sant a un ceramista de Vila-real (la signatura diu: Ceradecor 92). Sembla que aquest carrer no ha fet mai porrat. És probable que l’anterior panell ceràmic s’instal•lara cap a l’any 1808, data de creació del carrer, que ocupava propietats del baró de Terrateig. L’any 1937, en plena guerra civil, l’Ajuntament va decidir el canvi de nom del carrer, que s’anomenaria de Roque Barcía. Sant Llorenç d’Hispània (que va viure entre els anys 210 i 258 i que va ser martiritzat cremant-lo en unes graelles) era diaca de l’església de Roma. És el patró dels oficis que treballen amb foc: cuiners i cuineres, vidriers, planxadores, així com dels arxivers i diaques. També és venerat com a advocat contra les cremades. La seua festa és el 10 d’agost, i diuen que aquest dia és el més calorós de l’any. La cultura popular encara conserva alguns refranys sobre el sant, referits no obstant a la pluja o a la manera de ploure: «Sant Llorenç escura els torrents», «Pluja per sant Llorenç, sempre arriba a temps», «Pluja de sant Llorenç, pluja de bon temps». La seua representació en aquesta estampa és l’habitual: un jove imberbe agenollat davant de les graelles en flames, vestit amb alba talar, dalmàtica de diaca, maniple en el braç esquerre i palma de màrtir en la mà dreta.

· Testimonis: Eugenia Ninot.

· Datació del panell actual: 1992.

· Festivitat: 10 d’agost.

· Descripció: tres peces centrals de 15 × 15 cm; les laterals són de 15 × 7,5 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.