C. La Mercè, 14

(obsequio de los vecinos d. vicente monfort ferrer y amparo usó de monfort)

El veïnat assegura que aquesta imatge d’escaiola no va ser tapada durant la guerra civil del 1936-39. El carrer va celebrar porrat fins a l’any 1966. Hi havia processó de matí fins a l’església per assistir a missa; després, portaven la imatge a la casa del veí que havia de guardar-la fins a l’altre any (no se sortejava com en altres carrers, sinó que era voluntari). Hi havia traca i banda de música pel carrer, que també tocava en un taulat; era un carrer seriós, que no organitzava ball. En l’actualitat encara es vetla la Mare de Déu, es resa un rosari, es vesteix i és adornada amb ciris i flors. La vetla és el dissabte anterior o posterior al dia 24 de setembre. En algunes cases, el dosser el preparen fins i tot decoradors. A més de les dues imatges estàtiques que té el carrer, n’existeix una altra que era passejada en processó i que va ser amagada en una casa durant la guerra civil (dins d’un bagul). En acabar el conflicte, la cara havia patit desperfectes, per això el carrer va comprar una altra imatge amb la cara de ceràmica; però els vestits són els autèntics, excepte les sinagües, que són recents. Aquesta tercera imatge la van comprar, com a organitzadors de la festa, Salvador Dosdá i Pepe Soro. La imatge encara es conserva actualment dins d’una casa. Un any, després de la processó, la gent de la confraria de la Mercè la va demanar per a quedar-se-la; però els veïns van fer reunió i van decidir que, ja que la imatge no havia eixit mai del carrer, allí s’havia de conservar; per això, la imatge que ara es porta en processó és una altra (d’obra), que va encomanar la confraria pel seu compte. Era tradicional que en la processó desfilaren els xiquets del carrer, disfressats de captius: les xiquetes anaven vestides de veròniques (túnica blanca, mantell blau amb medalló i un mocador amb la Santa Faç en les mans) i els xiquets portaven pantalons i camisa a ratlles (de tela de “saquet”), “xaleco” roig de passamaneria groga, polaines roges que tapaven les espardenyes d’espart, un bonet al cap amb borla i unes esposes en les mans. La casa que porta el número 12 va ser la seu oficial de l’Ajuntament de Borriana entre l’estiu de l’any 1938 i el del 1939.

· Testimonis: Asunción Marqués, Joaquina Ibáñez, Vicente Ramón Romay (†2003), Jesús Pérez Nácher (sagristà de la Mercè), Dolores Domingo, Salvador Reula.

· Datació mínima: 1890.

· Festivitat: 24 de setembre.

· Descripció: imatge de guix de 60,5 cm sobre pedestal de 5 cm (l’aurèola sobrepassa 8 cm), col•locada sobre un caixó de fusta de 25 cm; l’interior de la capella mesura 125 × 76,5 × 43 cm, i tot el conjunt 143 × 103 cm, inclòs el marc exterior de 18 cm; la porta i el marc de fusta són de 5 cm i la lleixa inferior mesura 16 cm.

Fotos: V. Martí.