C. Mare de Déu d’agost, 34

C. Mare de Déu d’agost, 34. La imatge anterior es va destruir al mig del carrer durant la guerra civil del 1936-39. La nova, de 1940, va ser sufragada per tot el veïnat; és l’únic santet de carrer de Borriana que porta vestit de tela, el qual es va renovar l’any 1976 i ―posteriorment― en agost de 2011. La crònica que publicaba Glòria Olivares per a l’ocasió deia així: «A la façana de la casa núm. 34 de la Mare de Déu d’Agost hi ha una capelleta que guarda la imatge de la Verge. Amb el decurs dels anys l’urna i el vestit ―que el van cosir dos dones del carrer― han anat fent-se malbé. Durant aquesta setmana els veïns s’han dedicat en cos i ànima a restaurar-ho. Mentre Daniel Cirilo i Mª Dolores García pintaven la capelleta i la corona, Mª Carmen Roca i Ángela Pons cosien un vestit nou i Teresa Melchor s’encarregava de les flors. La tela ha sigut donació d’Isabel Romero, de Tèxtils Paco Palau. Així, en un dir Jesús ―en tres dies― han tingut amanida la Mare de Déu. Per a celebrar-ho, el veïnat s’ha aplegat el dia 25 d’agost a les 20h. Entre tots han vestit de nou la talla i l’han tornada a ficar a l’urna. En acabant, han repartit llet merengada, fartons i mostatxons. Com que la festivitat de la Mare de Déu d’Agost ja ha passat (va ser el dia 15), la gent del carrer s’ha acomboiat per a l’estiu venint fer un paiporta com els de bell antuvi i recuperar una tradició perduda». Aquesta Mare de Deú té dos noms populars poc coneguts: la “gità” (en al•lusió a l’assumpció) i la Mare de Déu de les figues (perquè la seua festivitat és en agost; les figues van brodades en la seua capelina). La imatge només consta en realitat del cap i de la mà (que són d’escaiola), i el seu mantó amaga una senzilla estructura de fusta. Val a dir que aquestes representacions van ser prohibides radicalment durant un temps per l’Església, que ho interpretava com un menyspreu per la figura representada. L’últim any que es va baixar la imatge va ser amb motiu de l’establiment del dogma de l’Assumpció (1956): se li va fer un vestit nou i es va enramar el carrer amb un arc a cada cantó; les celebracions les va dirigir mossèn Joan, que era capellà de les alqueries de santa Bàrbara i vivia al carrer. La festa del carrer se celebrava la vespra del 15 d’agost, amb porrat, “cantúries” i processó. Era tradicional que els xiquets s’acostaren en processó a la imatge portant fanalets i campanetes; quan arribaven davant de la Mare de Déu cantaven: Acudiu, acudiu, que la campaneta ho diu. El que no acudirà no resarà, i el que no resarà no se salvarà. L’últim any de porrat va ser el 1962. L’any de l’obertura del carrer va ser el 1808 (en horts que eren propietat del baró de Terrateig), amb el nom de carrer de l’Assumpta; el 1843 s’havia castellanitzat en Asunta, i a partir del 1913 en Asunción (nom que en 2006 encara figurava en una placa del cantó amb el carrer sant Serapi). Cal recordar ací la locució: «Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc».

· Testimonis: Vicent Sabater Granell, Asunción Adrián, María Carmen Roca Clausell, Teresa Melchor, Guillermo Piquer Gozalbo, Amelia Fandos Burdeus, Manuel Saborit Martínez, Lolita Conde Mayner, Daniel Cirilo, María Dolores García, María Carmen Roca, Ángela Pons, Isabel Romero, Paco Palau.

· Datació de la imatge: 1940.

· Festivitat: 15 d’agost.

· Descripció: la imatge jacent de la Mare de Déu (de 75 cm) descansa sobre un bloc inclinat de guix (65 cm d’altura, 31 cm d’amplària, 27 cm de la base i 4,5 cm en la part superior). L’interior de la capella mesura 1,24 cm d’alçada, 78 cm d’amplària i 41 cm de fondo. La capella i els marcs, que són de fusta, són protegits per dues portes també de fusta però que romanen sempre obertes (i el llum sempre encés).

Fotos: J. Verdegal, Glòria Olivares.