C. Barranquet, 22

La imatge representa un sant Bartomeu amb llibre tancat en una mà i un coltell de gran dimensions en l’altra (que sembla una ploma d’escriure vist des del carrer). L’instrument que representa el ganivet amb el qual el van escorxar és en realitat un falçonet de ferro. La imatge, que és propietat de Consuelo González i de Mariano Lloris, es va retirar del seu lloc l’any 1990, quan van començar les obres de rehabilitació de la casa (antiga propietat de José Camaró, les inicials del qual encara poden veure’s en la talla de fusta de la porta). Els propietaris van restaurar la imatge pel seu compte i la van recolocar al mateix lloc (gener de 1993). El marc de la capella, que anteriorment era de fusta i estava en molt mal estat, va ser substituït per un altre idèntic realitzat en pedra de Borriol. L’autora de la restauració de la imatge és Pilar Pujol. El dia 24 d’agost de 1993, festivitat de sant Bartomeu, va ser inaugurada la casa: el rector Mn. Manuel Monferrer va beneir la imatge, i els propietaris ho van celebrar convidant els veïns del carrer. Sant Bartomeu està mirant l’antic Portal de la Vila, que es va obrir l’any 1331 (amb el permís del rei Alfons IV) on ara comença el carrer Comunitat de regants, en el lloc que havien ocupat un segle abans les cases dels Monteson. Potser els borrianencs de l’època posaren aquest portal sota l’advocació de l’apòstol sant Bartomeu. El Barranquet, que era el límit de les terres del baró de Terrateig (que arribaven fins a l’actual avinguda de les Corts Valencianes), va començar a ser carrer l’any 1755, en cobrir-se el fossat que envoltava les muralles del poble. Ben prompte va arribar a tenir 26 cases i 80 habitants. Per aquells anys, època de difusió de la indústria del cànem, es van instal·lar al carrer dos mestres teixidors: Juan Martí (a l’actual número 20) i Juan Monferrer (al número 18). De ben segur que aquells filadors de cànem coneixien i utilitzaven cada any l’expressió: «La bona filanera, per sant Bartomeu comença la vela», o també «La que per sant Bartomeu no vela, mai fa bona tela». Una cançó popular dóna testimoni d’una jove de gran intel·ligència que vivia al Barranquet: De Burriana, el Barranquet, / encara que no tingues gana, / tens que passar a vore / la millor flor de la Plana. / Esta xiqueta, válgame Dios, / és la xiqueta de Paco el Ros, / que té un talent tan afamat / que diuen que estudia / diuen que estudia per a abogat. Fins a 1843 el nom oficial coincidia amb el popular (Barranquet), però entre 1843 i 1931 es va dir “san Bartolomé”; durant l’etapa republicana era “capitán García Hernández”, després “san Bartolomé” i “presbítero Juan Bautista Figuerola”. En sessió municipal de 15 de febrer de l’any 1894, es declarava el Barranquet com a carretera de Terol i Sagunt a Borriana. L’any 1921, a la dreta del lloc que ocupava el Portal de la Vila, va ser enderrocat amb moltes dificultats un bon tros de l’antiga muralla, per tal d’edificar el cine Requena (de Miguel Requena Martínez, inaugurat el 6 de gener del 1922) i la casa contigua d’Atilano Marcos. A pesar de disposar de mitjans més moderns, Pascual Artana Domingo (gerent de l’empresa constructora que l’any 1983 anava a construir l’actual edifici de la Comunitat de regants i de la Cambra agrària) va renunciar a desmuntar els fonaments de la muralla, amb el convenciment que era més segur construir damunt d’obra vella que d’obra nova. El Barranquet és un dels carrers del poble que més testimoni dóna de bona arquitectura modernista; estan catalogats com a edificis protegits les cases amb els números 10, 22, 26 i 48. No és d’estranyar, doncs, que en els anys daurats del comerç taronger hi haguera, on ara és l’agència de Salvador Verdegal Gallego, un consulat del Regne Unit de la Gran Bretanya; el seu cònsul era el borrianenc Francisco Figuerola Almela, que feia onejar la bandera britànica en festes senyalades. No hi ha constància que hi haguera porrat després de 1936. Les circumstàncies del martiri de l’apòstol sant Bartomeu que dóna nom al carrer, que va ser escorxat viu i decapitat, l’han convertit en patró dels carnicers, curtidors, pelleters, enquadernadors i drapers; també és advocat contra els esperits dolents.

· Testimonis: Mariano Lloris Carsi, Consuelo González Martínez, Carmen Felis Queral, Pilar Felis Queral, Pascual Artana Domingo, Salvador Verdegal Gallego.

· Datació de la imatge (imprecisa): 1755.

· Festivitat: 24 d’agost.

· Descripció: imatge de fusta de 92 cm (la corona sobrepassa 11 cm) que descansa en un pedestal de 14 cm d’alçada i 33 x 33 cm (el falçonet de ferro que du en la mà és de 23 cm); la capella interior mesura 153 x 56 x 36 cm.

Fotos: V. Martí, J. Verdegal.

El Barranquet i el cine Requena en 1944.

Arxiu fotogràfic S.G.B.