Les Placetes, 6
(S.n Bernardo, María, y Gracia, Mar.-s hijos de Carlet.)
| L’última habitant de la casa dels “trunfos” va ser Dolores Montoliu Burdeus, que hi va viure fins a l’any 1998; l’havia heretada dels seus oncles (Carmen, Rosa i Víctor); l’últim hereu va ser José Fuster Montoliu, que la va vendre a la parròquia d’El Salvador l’any 1999. En unes excavacions arqueològiques efectua-des l’any 1981, en aquesta plaça de sant Bernat van aparèixer uns cadufs que demostren que els colons musulmans del segle IX es van establir a Borriana perquè havien trobat unes terres d’al·luvió molt fèrtils. El nostre cronista i notari Rafael Martí de Viciana era propietari, l’any 1559, d’algunes casetes de poc valor en l’anomenada aleshores Placeta de les Parres o de les Parretes. Fins a l’any 1922, la plaça estava partida en dos per una casa que sobreeixia uns quatre metres cap al seu centre, i per això el seu nom de Placetes. L’any 1755, el carrer portava oficialment el nom de Placetes de Maria Sales, amb 11 cases i 37 habitants, un dels quals era el mestre teixidor F. Reula, que tenia el seu taller i botiga a l’actual número 2, o potser al 3. Durant el període 1937-39, el Consell Municipal va dedicar la plaça a María Spiridinova. El veïnat mai ha celebrat cap festa en honor als tres sants i màrtirs representats en el panell, que segurament va ser instal·lat per devoció dels propietaris al patró i fill de la ciutat d’Alzira, que va morir martiritzat a Carlet (juntament amb les seues germanes Maria i Gràcia). La casa va ser enderrocada entre els últims dies d’agost i el 2 de setembre de 2002, i l’estampà ceràmica va ser recuperada sencera des de la part interior del mur de la façana, amb la intenció de ser restaurada i reubicada al mateix lloc, per a presidir la futura casa parroquial. L’estudi tècnic del panell realitzat per Pérez Guillén (1991, pàg. 536) atribueix el seu origen a una fàbrica de València, però també podria procedir de la fàbrica del Comte d’Aranda de L’Alcora. Cal remarcar la particularitat de les peces cantoneres superiors, que van ser retallades en fàbrica, cosa gens habitual en la ceràmica valenciana. Segons la tradició, sant Bernat d’Alzira (segle XII) era fill del cabdill Almansor i senyor de Carlet. Enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, es va extraviar i va arribar a Poblet, on va ser acollit pels monjos del monestir i convertit al cristianisme. En retornar a Carlet, va batejar les seues germanes Saidia (Maria) i Soraida (Gràcia), però els tres van ser martiritzats el 21 d’agost de 1180. En conquerir Alzira, el rei Jaume I els va decidar una capella en el lloc on havien estat enterrats. L’any 1871, la seua festa es va estendre a tot l’orde cistercenc, fins a la simplificació del santoral. A Poblet, són honrats el dia 2 de setem-bre, casualment el mateix dia que va acabar de ser enderrocada aquesta casa número 6 de Les Placetes. |  |
· Testimonis: Mercedes Tormo Beltrán, Pedro Cid Requena.
· Datació aproximada de l’estampa: 1820.
· Festivitat: 23 de juliol. Catalogat i protegit (PGOU 1995).
· Descripció: 20 peces (de 20,5 x 20,5 cm) en distribució de 5 x 4 (les dues cantoneres superiors retallades per a donar forma ovalada a l’orla); el remat superior era una teuladeta.
Fotos: V. Martí.
