Racó de l’Abadia, 6

Placa metàl·lica que se situava en les cases on vivia un capellà, o també en edificis els propietaris del quals volien demostrar una especial devoció al Cor de Jesús. Aquesta devoció procedeix de l’Edat Mitjana, i es va difondre al segle XVII per sant Eudes i santa Margarida Maria Alacoque; va ser celebrada per primera vegada l’any 1756, i el papa Pius IX la va estendre a tota l’Església l’any 1856. La devoció al Cor Sagrat de Jesús pretén honrar el cor humà de Jesucrist, com a símbol del seu amor misericordiós envers els homes. A la base de la placa està escrit Reinaré, i potser fóra instal·lada precisament l’any 1856. Al volum I de Burriana en su historia (1987, pàg. 123) podem llegir que, a petició del Vicari Major, l’Ajuntament decidia el dia 16 de febrer de l’any 1850 l’edificació de la Casa Abadia, que es construiria sobre part de l’antic cementeri (el nou s’havia construït el 1834) que envoltava l’absis de l’església d’El Salvador i arribava al Barranquet (segles XIII-XIV). Les obres començaven el 7 d’abril del 1851. La conveniència de construir cases abadies potser fóra conseqüència de les cartes pastorals del bisbe Salinas, en especial d’una carta que va publicar l’any 1804, en la qual blasmava el comportament de molts capellans i els obligava a viure en les parròquies. L’església d’El Salvador es va edificar a partir de la mesquita musulmana; el seu primer rector (fins el 1252) va ser Domingo Beltall. En aquesta Casa de l’Abadia han viscut tradicionalment els rectors de la parròquia d’El Salvador (actualment només s’utilitza com a oficina). El primer rector que la va habitar va ser mossèn Salvador Domingo, home de gran longevitat, que l’any 1919 no va poder beneir el cementeri de les Illes Columbretes perquè no es trobava en condicions de navegar, tot delegant en un altre capellà. Mossèn Salvador va tenir d’ecònom mossèn Juan Bautista Figuerola, que després seria rector de la parròquia de Nules, i que va traslladar aquella seu a l’església de les monges dominiques de la Sagrada Família de Borriana quan la vila de Nules va ser arrasada pels bombardejos de la guerra civil del 1936-39. A partir de l’any 1929, el rector de la parròquia d’El Salvador va ser mossèn Joaquín Balaguer, i després Mn. Elías Milián Albalate (codirector de la reconstrucció del campanar), Mn. Cornelio Monfort Monfort, Mn. Manuel Monferrer Agut i Mn. Pedro Cid Requena. Els vicaris de la parròquia habitaven normalment en el número 11 del carrer de la Mare de Déu d’Agost, on encara es conserva una altra placa metàl·lica idèntica a aquesta. Pels anys 1930, la parròquia d’El Salvador tenia un cura ecònom, dos coadjutors, set capellans agregats i cinc adscrits. L’any 1933, en la casa de José Tormo Brotons es va desenterrar una creu de Malta en relleu (segurament cimera d’un monument funerari), procedent de l’antic palau dels cavallers de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquesta pedra pot contemplar-se en el Museu Arqueològic Comarcal. El Racó de l’Abadia era un dels llocs preferits dels borrianencs per a jugar a la pilota o trinquet.

· Testimonis: mossèn Pedro Cid Requena.

· Datació de la placa: 1856.

· Festivitat del Cor de Jesús: primer divendres de juny.

· Descripció: 43 x 30 cm.

Fotos: V. Martí.