C. Sant Cristòfol, 3

El carrer, que ha portat sempre el mateix nom (bé en la versió actual valenciana o castellana), ja tenia 9 cases i 29 habitants l’any 1755. Pel seu color i disseny, pot deduir-se que aquesta imatge de ceràmica és una de les més antigues de la Vila i del poble, i els seus reflexos daurats fan pensar que els taulells procedeixen de Manises. L’estat de conservació del panell, en el qual no s’aprecia cap desperfecte significatiu, indica que mai s’ha traslladat de lloc. L’última reforma de la casa es va fer l’any 1958, i la ceràmica es va respectar. En la casa vella havien viscut tres generacions d’una mateixa família. Fins a l’any 1960, el dia de sant Cristòfol, protector i patró dels caminants i viatgers, el rector de l’església del Salvador beneïa bicicletes, motos i alguns pocs automòbils; després, tots els vehicles passaven pel carrer del sant i continuaven donant una volta més gran pel poble. L’últim porrat es va celebrar l’any 1968; per a l’ocasió, els pocs veïns del carrer van posar ciris i flors al sant (com era tradicional), i van traure per última vegada les taules al carrer. En l’actualitat, el sant patró dels conductors és honrat el segon dissabte de juliol amb una caravana de camions i automòbils, que —fent sonar les bocines— passetgen la seua imatge per les rondes, el Port i el Grau. La locució popular «Gran com un sant Cristòfol» (que s’aplica a les persones que són més altes de la mida normal) es diu perquè, segons la tradició, sant Cristòfol era d’alçada gegantina; d’ací precisament aquesta representació del sant, que és quasi tan alt com una palmera. També segons la tradició, sant Cristòfol (Christophoros o portador de Crist) era un personatge gegantí que es dedicava a travessar els rius portant damunt l’espatla els passatgers, i per això du els camals dels pantalons arromangats. La vida d’aquest sant màrtir, que va morir degollat a Lícia (Àsia Menor), és poc coneguda. El seu culte (que ja era present al segle V) era molt popular a l’Edat Mitjana, ja que se’l considerava protector de la pesta; en èpoques més recents es demana la seua intervenció per a evitar les morts repentines.

· Testimonis: Elvira Almela Vicent, Vicente Diago Bodí.

· Datació: segona meitat del segle XVIII.

· Festivitat: 20 d’agost.

· Descripció: 6 peces de 21,6 x 21,6 cm (amb una orla al voltant inclosa de 2,5 cm); el marc és de 11 cm i la franja inferior de 10,5 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.