C. Sant Joan, 12

El carrer ha tingut variants diferents del seu nom: Voltes de sant Joan (1755, amb 29 cases i 108 habitants), sant Joan i voltes (1820) o Creu i voltes de sant Joan (1843). Durant el període 1937-39, el Consell Municipal va canviar aquesta denominació per la de Hildergart. Al segle XIII vivia en aquest carrer el prior de l’Orde del Temple, i al segle XVI el frare prior de l’Orde de Montesa, hereva del Temple. Algunes cases del carrer eren conegudes des de l’any 1854 com “les carnisseries”, perquè eren el local que l’Ajuntament havia designat per a la venda de carn i peix. Tots els testimonis confirmen l’existència d’una representació anterior de sant Joan Baptista en ceràmica (de més de 100 anys d’antiguitat), que no es va trencar durant la guerra; potser fóra instal·lada, cap a l’any 1870, per Vicente Tur Safont, avi del propietari actual. Quan els amos de la casa van obrar (l’any 1960), van tapar els taulellets de ceràmica, perquè l’obrer va dir: «No ho toquem i així que es queden on estan tota la vida» (una bona mostra de consciència de la conservació del nostre patrimoni); per tant, la imatge antiga es troba darrere de l’actual. Els propietaris d’aleshores (Manuel Tur i Genoveva Navarro Tornador) van dur la nova imatge (que s’havia encomanat a Castelló) a l’església d’El Salvador per a ser beneïda, i després la van col·locar al seu lloc. Abans de la guerra civil es feien porrats (la vespra del sant), amb música d’acordió de Nelo “l’espardenyer” i taules al carrer amb faves i tramussos, però sense taulat, ni dosser, perquè aquest ornament només podia fer-se quan hi havia una imatge d’escaiola. El senyor Blai “de puça”, que tenia un gramòfon, el treia la nit del porrat i els joves es posaven a ballar. No s’encomanava cap missa a l’església. Quan estava la imatge de ceràmica, els veïns pujaven amb una escala i li posaven dos ciris durant tota la setmana de sant Joan; cada nit era una casa la que li posava els ciris, mentre es resava una novena. Tanmateix, com que es feien regalls de cera que embrutaven la façana, la família va decidir posar el santet nou; així, de nit i de dia està el llumet encès. «—Com era la imatge vella? —Tenia barbeta i gaiatet i baix posava: San Juan Bautista». Sembla que, en origen, el panell estava a la banda contrària del mirador, i que va ser traslladat al lloc actual en el moment de fer la reforma de la casa. Les representacions de sant Joan Baptista, cosí de Jesucrist, són de molta tradició al món cristià. Va anunciar la vinguda immediata del Mesíes, a qui va batejar al riu Jordà. L’any 30, va ser decapitat per ordre d’Herodes. La seua festivitat ha anat sempre unida a les cele-bracions paganes del solstici d’estiu, tan arrelades a les nostres terres. Sant Joan Baptista és el patró dels sastres, pelleters, ganiveters, llenyataires i tonellers. Són molt conegudes les expressions valencianes «Per sant Joan, una passa de gegant» (que al·ludeix a la creixença del dia) o «Per sant Joan, el primer bany». Entre els llauradors, no obstant, és més important considerar la frase següent: «Hort a sant Joan mogut, amo perdut».

· Testimonis: Mercedes Fuster, Manuel Tur Navarro, Mercedes Tormo Beltrán.

· Datació aproximada de la imatge actual: 1960.

· Datació aproximada de la imatge vella: 1870.

· Festivitat: 24 de juny.

· Descripció: imatge de 66,5 cm (inclòs el pedestal de 4 cm i una aurèola que sobrepassa 5 cm) dins d’una capella interior de 71,5 x 42,5 x 24 cm; la porta i el marc són de ferro.

Fotos: V. Martí.