C. Sant Agustí, 9

Aquesta imatge, que representa el sant i doctor de l’Església amb mitra, bàcul i un llibre, va ser instal·lada quan va ser reformada la casa, l’any 1931, pel propietari Salvador Tormo Brotons (ferrer de professió i regidor de l’Ajuntament), en substitució d’un panell de ceràmica anterior que estava molt deteriorat (i que podria ser de l’any 1850). El sant es va mantenir després de les obres recents de rehabilitació i conservació de la casa (1994). Abans de la conquesta de Borriana pel rei Jaume I, els moros tenien la seua mesquita i minaret ben prop dels quatre cantons (la cruïlla entre el carrer Major, el de la Puríssima i el de sant Agustí), que era el centre topogràfic de la medina musulmana. Precisament aqueixa casa cantonera era, al segle XIII, el forn d’Abnazmath, que tenia la seua vivenda al número 8 del mateix pany del carrer Major, al cantó del carrer sant Cristòfol. Tota la zona de cases entre el carrer sant Agustí i el carrer Major (fins al fossat) va ser donada als Templers després de la conquesta de Borriana. Les cases en direcció al carrer Major que estan en front de la imatge del sant pertanyien a Alí Almacare i a Danid. L’any 1326, el rei Jaume II autoritzava l’obertura d’un portal al final del carrer, davant del fossat (l’actual Barranquet); aquell portal, anomenat de la Mar, es va obrir just al costat d’una posada de la qual era propietari el borrianenc Ramon Aguiló (l’actual casa cantonera, número 87 del Barranquet). Segon costum de l’època, aquell portal es posaria sota l’advocació de sant Agustí, que tindria potser un retaule a la vora de l’entrada a la  Vila. El carrer de Saragossa (perpendicular al de sant Agustí) deu aquest nom tant preeminent a un veí de la placeta molt bromista, sabater d’ofici i de cognom Aparisi, que l’any 1875, a imitació de l’esplèndida plaça de Saragossa de València, va escriure amb carbó aqueix nom al mur de la primera casa. El nom actual del carrer sant Agustí procedeix de 1808; abans es deia de la Botera (1488), de Pasqual Bosch (1510), Placeta del Pujol (1705), de la Botera (1755, amb 18 cases i 76 habitants) i del Puachol o Pujol (1777). Precisament per aquells anys, època daurada de la indústria del cànem, a la casa número 15 tenia els seus telers el mestre teixidor Francisco Granell, per al qual treballava com a assalariat el mestre Bautista Boix. El carrer sant Agustí va ser el primer emplaçament a Borriana dels primers cinc frares carmelites (1896), que després van ocupar el lloc actual: un solar de 7.045 m2, donació dels propietaris Vicente R. Felis Oliver, Bernabé Peris, Antonio Albesa i Enrique Peris. El carrer sempre va celebrar porrat a partir de 1940 i fins a 1958 aproximadament, encara que se’n va organitzar un esporàdic anys després; algun testimoni recorda el de l’any 1944, amb l’actuació del “cantaor de flamenco” local Ximo. Els músics i les actuacions solien instal·lar-se al racó que hi ha abans d’arribar a la placeta de Saragossa. El carrer sant Agustí formava part, en els anys del “paseo”, de l’itinerari habitual dels joves del poble: la Plaça Major, carrer Major, sant Agustí, Barranquet i El Pla. Tant el “sereno” com el “pellero” solien avisar o cridar al veïnat a mig camí entre la propera imatge de sant Joan Baptista i la de sant Agustí. Un dit popular, referit a algú que no vol ser religiós, diu així: «Monja de sant Agustí, dos caps en un coixí». Sant Agustí, bisbe d’Hipona (354-430) i fill de santa Mònica, ha donat a l’Església i al patrimoni mundial obres de gran importància filosòfica. La cultura popular el considera advocat de la son, dels malsons, de les plagues i de les pestes. És el patró dels teòlegs, dels impressors, dels tipògrafs i dels drapers.

· Testimoni sobre el carrer: Francisco Tormo Herrero.

· Datació de la imatge: 1931.

· Festivitat: 28 d’agost.

· Descripció: imatge de guix de 55 cm sobre un pedestal de 12,5 cm, dins d’una capella (80 x 50 x 30 cm) tancada amb vitrina de fusta (de 7 cm ) i vidre.

Fotos: V. Martí.

Última casa gòtica de Borriana, assolada en 1954 (c. Sant Agustí, 6).

Arxiu fotogràfic S.G.B.