C. Mare de Déu de la Misericòrdia, 8

És la patrona de Borriana. Abans de la guerra civil hi havia una altra imatge de talla de fusta, que va ser astellada i destruïda l’any 1936: també estava asseguda, però era més blanca. Aquella imatge havia estat pagada per una devota del poble a les primeries del segle XVII, i era també còpia d’una altra més antiga del segle XIII. L’actual la va sufragar el carrer després del conflicte; es va encomanar a Pascual Nácher, que vivia al panyet del Grau. Hi havia una altra escultura més gran, que es treia en processó (fins a la plaça de sant Blai) i que, en acabar la festa, se sortejava per a guardar-la tot l’any en una casa. Per consell del fill del “cadirer”, que havia volgut ser capellà, la pintura de la imatge era untada amb ceba, perquè deien que es conservava millor i més lluenta, i després era tapada amb unes teles. El porrat vell, que va durar fins a l’any 1958 aproximadament, consistia a vetlar la Mare de Déu (la vespra), traure-la en processó, muntar dos taulats per a la música (un a cada punta del carrer), ballar dins de les cases, preparar faves, cacaus i tramussos i convidar els veïns a vi (en les cases més humils treien bota i en les altres barral). Quan es va acabar el porrat, va continuar la tradició de sortejar la imatge per a guardar-la, i encara es feia alguna festa fins a l’any 1970 aproximadament. Abans de la guerra del 1936-39, un any només, van arribar a fer bou pel carrer. Des de l’any 1993, el carrer està intentant recuperar la festa, celebrant una missa a l’església de la Mercè, organitzant un sopar al carrer i contractant una orquestra. Està documentat que el nom de Misericòrdia procedeix de l’any 1808, i que abans era Arraval de la Mar (l’any 1755 tenia 54 cases i 167 habitants) i Carrera de Calatrava (citat al segle xvii, perquè l’últim tros portava a l’alqueria del mateix nom). Durant el període republicà del 1937-38, el carrer va portar el nom de Francesc Ferrer Guardia. L’any 1867, el bisbe de Tortosa (per aquell temps Benito Villamitjana y Vila) va demanar a l’Ajuntament de Borriana que proposara i suplicara al Papa (Pius IX) el nomenament com a patrona del poble de la Mare de Déu de la Misericòrdia, cosa que va acordar l’Ajuntament en sessió de data 4 d’agost del mateix any. A causa de l’epidèmia de còlera de l’any 1885, el dia 20 d’agost d’aquell any l’Ajuntament va acordar suspendre les festes patronals en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia; però el dia 6 de setembre, en remetre la malaltia, va ser revocada aquesta decisió. A la façana de la casa que porta el número 51, just enfront del carrer Rosa María Molas, encara es conserva una placa de sitio de bando no 28. El carrer de la Misericòrdia dóna testimoni de les transfor-macions urbanístiques que s’han realitzat a Borriana, ja que presenta dues parts ben delimitades i diferents: des de la plaça de sant Blai fins al carrer Rosa María Molas se’ns presenta vetust i quasi abandonat, mentre que el traçat de la resta (a partir del col·legi de la Consolació) és resultat d’un alineament més modern. En els anys daurats de la taronja, passava per ací el tramvia del Grau, veritable eix econòmic de l’exportació agrícola borria-nenca..

· Testimonis: Mercedes Ventura Sales, Mercedes Serra Ventura, Lorenzo Andrés Franch, Raquel Serra Ventura, Enrique Sales Sangermán, Consuelo Nácher San Lorenzo.

· Datació probable: 1940.

· Festivitat: 8 de setembre.

· Descripció: imatge de guix de 65 cm d’alçada (base de 5 cm) col·locada sobre una peanya de fusta de 34 cm; envoltat per un marc blanc de 16 cm d’ample, el conjunt mesura 192 x 101 cm.

Fotos: J. Verdegal, V. Martí.