C. Vicent Andrés Estellés, 10

(el niño jesús.)

Aquesta imatge de Jesús Infant presideix des de fa més d’un segle el carrer, conegut pels borrianencs com carrer del Jesús. Estava en origen en una casa vella, que va ser enderrocada l’any 1996. Per iniciativa dels nous propietaris (Jorge Rufino i Tica Isach), el panell ceràmic va ser recuperat i restaurat per Artur Rufino Guinot i recollocat l’any 1997, però al costat dret i més baix que l’emplaçament original, ja que el mur ha deixat de ser façana de casa. El carrer, que existeix des de mitjan segle XIX, ha tingut sempre poques cases. De fet, el pany d’enfront, que actualment és una gran finca de pisos, va ser abans de la guerra del 1936-39 una caserna de la Guàrdia Civil, que tenia el seu accés principal pel Raval (construïda on estava el magatzem del “Pacano”). El tinent “de puesto” tenia la vivenda mirant el Raval, on ara és la ferreteria de Sandalines, i els soldats de tropa ocupaven les cases del pany dels números parells d’aquest carrer del Jesuset. Després del conflicte s’hi va construir un centre per a xiquets en edat preescolar, sufragat pel Sindicat de Fruits, amb l’objectiu d’atendre les criatures de les mares que treballaven al magatzem de taronja (situat on ara està el supermercat). En el balcó de la façana del Raval posava la inscripció SINDICATO VERTICAL DE FRUTOS Y PRODUCTOS HORTOFRUTÍCOLAS. Aquella Guarderia, com era coneguda per tots, va ser inaugurada l’any 1941, amb la benedicció de l’autoritat eclesiàstica. Per a l’ocasió, es va organitzar una visita al nou centre, que disposava de menjador, i les autoritats i el poble ho van celebrar al carrer Menéndez Pelayo. El taulat estava al mig del carrer, entre les cases números 12 i 14, enfront de la casa del mestre Sebastián Vicent Martínez, des d’on es van fer els discursos inaugurals. La primera directora del centre va ser Angelita Meliá Monsonís, la subdirectora Paquita Huguet Martí i l’administradora Dolores Franch; també hi va tindre responsabilitats Mercedes Mesado. Com a cuidadores i educadores treballaven Ester Varella, Paquita Fandos, María Teresa Fandos, Antonia Huguet, Paquita Tichell i Julia; les germanes Mercedes i Dolores Bover portaven el servei domèstic (cuina i neteja). Tenia tanta escolarització que la direcció va haver d’organitzar dos torns de cent xiquets per cada tres mesos: el primer funcionava d’octubre a desembre, i el segon de gener a març. Els xiquets, d’entre tres i sis anys, entraven entre les 8 i les 9 del matí, i els arreplegaven a les 6 de la vesprada. La Guarderia, que va funcionar també com a seu de l’Auxili Social, tenia una planta en altura i un gran pati interior, i va ser enderrocada l’any 1980, en ser substituïda per la nova guarderia Príncipe Felipe (a l’avinguda de les Corts Valencianes).

· Testimonis: Jorge Rufino Guinot, Tica Isach Franch, Artur Rufino Guinot, Dolores Cerezo Serra, Pascual Artana Domingo, Dolores Pérez González, Paquita Fandos Fandos, María Teresa Fandos Fandos.

· Datació de l’estampa: 1890.

· Descripció: panell de 12 peces (4 × 3) de 20 × 20 cm, inclosa l’orla de 4 cm.

Fotos: J. Verdegal, V. Martí.