Plaça de la Generalitat, 11

La ubicació d’aquesta placa ceràmica respon a una devoció molt arrelada a Borriana, perquè aquesta zona és un dels camins naturals de peregrinació a l’ermita de l’Ecce Homo. La imatge original de l’Ecce-Homo és venerada des de l’any 1787, quan va ser trobada en llaurar-se l’hort de Francisco Mainer, on és actualment l’ermita del mateix nom. La finca actual de pisos (de l’any 1985 aproximadament) ocupa el lloc d’un antic magatzem de taronja que estava presidit per un panell ceràmic de l’Ecce Homo (a l’esquerra de la façana) i un altre de la Mare de Déu del Carme (a la dreta, més prop del cantó de l’Escorredor), que van ser malbaratats pels obrers quan es va enderrocar. El magatzem havia estat adquirit cap a l’any 1890 per Vicente Guerola Monsonís, que era fadrí (casat després amb Dolores Herrera), però ja tenia els sants en la façana. Estaven obrats dins d’uns nínxols pintats de blanc, situats en la part més alta de la façana, adornats amb gerros de flors i ciris. Va ser l’ama del magatzem, Vicenta Guerola Herrera (a petició de molta gent devota de l’Ecce Homo), qui va proposar als nous veïns de tornar a posar una imatge representativa de l’Ecce Homo, que es va encomanar a una artista de Puçol que coneixien: MERCHE TABERNER, nom ben visible en el taulell. La peça ceràmica va ser obrada en el moment de la remodelació de la plaça de la Generalitat, sense coincidir amb cap dia senyalat, i va ser beneïda per mossèn Víctor Roca, amb l’assistència de només tres persones. S’havia decidit que tota la finca de pisos sufragaria la nova imatge, però finalment la va pagar Dolores Seores Safont, a causa d’una promesa en favor del benestar dels veins. Segons ella, estaven passant moltes desgràcies perquè havien llevat la imatge antiga del Santíssim Ecce Homo i ningú s’havia preocupat per reposar-la. Des de que està la nova imatge, cada any, a les nou del matí del dia 12 d’octubre, Dolores Gómez (veïna de la casa del costat, el número 10) és l’encarregada de posar als peus de la imatge un centre de flors, que dura quatre dies (per la nit l’entra dins de casa). Dolores Gómez, nascuda l’any 1938, ha seguit aquesta tradició, que es remunta a l’època de l’edificació de sa casa, contigua al vell magatzem i construïda pels seus avis paterns (Juan Gómez Llorens i Josefa Peris Sales) cap a l’any 1880. Per aquell temps, la casa familiar era l’única del carrer; la resta eren magatzems i horts. Dolores Gómez recorda que la seua jaia li encomanava pujar a una escala i netejar els taulellets de les imatges, que eren prou grans: «L’Ecce-Homo tenia una corona d’espines i els braços creuats sobre el pit. La Mare de Déu del Carme duia un mant blau, el xiquet al braç i l’escapolari». Les dues imatges es van salvar de la guerra civil del 1936-39, però no hi ha testimonis que recorden si van ser pintades amb calç o tapades. Durant el període de la Segona República, aquesta plaça, la configuració de la qual era ben diferent, portava el nom de Plaça de Tejedo. A la mateixa façana de l’antic magatzem hi havia fins als anys 1970 un abeurador per als animals de càrrega de tots els magatzems que ocupaven l’actual plaça; la veïna Ronda de Pere IV era la vieta de la Panderola, que arribava al Port i que tenia l’estació davant del número 8, on es van construir posteriorment els nous carrers i blocs de pisos, en les antigues propietats del Baró de Terrateig.

· Testimonis: Marta Simarro Seores, Dolores Gómez Ferrandis, Amparo Jarque Gil, Vicenta Guerola Herrera (Vita), Miriam Blanch Guerola.

· Datació del taulell ceràmic: 1985.

· Festivitat: 12 d’octubre.

· Descripció: peça de ceràmica de 30 × 30 cm (amb orla groga inclosa).

Fotos: V. Martí.