C. El Finello, 28

Aquest panell ceràmic va ser obrat per Pascual Soler Ramón “el xinelo” quan va edificar les dues cases bessones (1915 aproximadament). Durant l’enderrocament de la casa anterior van aparèixer vestigis de ceràmica i de construccions de l’època musulmana. El atributs de sant Pere són els habituals de les seues representacions: el llibre de la doctrina (ací tancat), les claus del paradís, la tiara pontifical i el gall, que al·ludeix a la seua triple negació que descriu l’Evangeli. El veïnat recorda una anècdota relacionada amb les festes de la Misericòrdia: «Com que la casa nova era vaqueria, quan passaven els bous per la vila notaven l’olor a vaca i mai passaven de llarg». El porrat en honor a sant Pere era sense orquestra i senzill, perquè el carrer tenia pocs veïns; encara solen reunir-se en l’actualitat. En els anys posteriors a la conquesta de Borriana per part del rei Jaume I, totes les cases d’aquest carrer ven ser assignades a l’Orde dels Templers. Sabem que l’any 1488 el carrer es deia de les Voltes de sant Pere; després va ser el carrer Onquel Busquets (1510), però des de 1755 (aquell any el carrer tenia 5 cases i 18 habitants) s’ha dit carrer o plaça de sant Pere.

· Testimonis: Jaime Veses Sierra, Natividad Lago Franch, María Dolores Burdeus Pérez.

· Datació: 1967.

· Festivitat: 7 de juliol.

· Descripció: imatge de guix de 47 cm (inclòs un peu de 3 cm), dins d’una capella de 57 × 45 cm; el marc exterior de rajola és de 5 cm. Fotos: J. Verdegal.