C. Mare de Déu de la Cabeza, 29/31

(Ntra Sra la virgen de la cabeza)

El carrer, que existeix com a tal des de l’any 1931, va portar en un principi el nom de José Maestre. Com a conseqüència de l’enderrocament de l’edifici original, la imatge va ser arrancada en maig de 2003, amb el propòsit i el compromís de tornar-la a posar després d’acabar l’obra nova (segons preveu el PGOU), cosa que es va complir l’any 2006, però desplaçada uns metres a la dreta. El magatzem on estava el panell ceràmic era una nau on es guardaven bous, destruïda per una bomba en el conflicte de 1936-39; formava part de la propietat de Benjamín González Monsonís (antic alcalde lliberal de Borriana i president de la Diputació, †1923). Després, fins a 1956, el solar va continuar sent corral de bous. Aquell any va ser comprat per Diego Bertomeu Salvador i Josefina Granell Vernia, on hi van instal•lar un timbrat de paper (seguint la tradició familiar del pare de Josefina, que era propietari del Timbrat del carrer de la Indústria i de la Paperera del Cid). Com que el carrer s’havia dedicat a la Mare de Déu de la Cabeza i no tenia imatge commemorativa, el matrimoni va decidir posar-ne una pel seu compte; van escriure una carta al santuari (que està en la província de Jaén) per a demanar una estampa de la Mare de Déu, la qual va servir de model al ceramista J. Collado, d’Alcora. Per aquells anys, el carrer Mare de Déu de la Cabeza era el límit urbà de Borriana. A les immediacions d’aquesta imatge hi havia tres pontets que ajudaven a travessar les séquies que distribuïen l’aigua cap al terme. El timbrat de paper va deixar de funcionar després de la mort del propietari (l’any 1987). La casa contigua al timbrat (el número 33) i que mira al carrer dels Arbrets, part de la qual encara es conserva, havia sigut la Beneficència en temps de la postguerra i era propietat aleshores de Pepito Benjamín Esteve; aquesta casa presidia tota un finca que ocupava bona part dels actuals carrers contigus. L’origen del nom del carrer cal buscar-lo en la popularitat que va tenir l’episodi del setge del santuari de la Virgen de la Cabeza o del Cabezo, situat en el turó del mateix nom, a 33 km d’Andújar i en plena Serra Morena (en castellà, cabezo equival a turó o puig). En els dies posteriors al 18 de juliol de 1936, el comandament de la guàrdia civil de Jaén va adoptar una actitud ambigua i, amb l’autorització del govern republicà, va concentrar en aquell santuari part de les tropes de la capital i d’Andújar (11-17 d’agost), amb els familiars. Les tensions entre els partidaris del colp d’estat i els fidels al govern van esclatar el 14 de setembre, i van ser els primers els qui van aconseguir imposar-se. Així doncs, el setge va començar immediatament i va durar fins al dia 1 de maig de 1937, moment en què el santuari va caure en mans de la 20a divisió republicana. Hi van morir uns 200 assetjats, però es va respectar la vida dels supervivents, encara que la propaganda nacionalista va fer córrer la notícia que havien estat executats. A la Mare de Déu de la Cabeza se la coneix com la “morena” (igual que la de Montserrat), però en aquest cas degut a que el seu santuari es troba en Serra Morena.

· Testimonis: Josefina Granell Vernia, José Ramos Borillo.

· Datació: 1957.

· Festivitat del sant: 27 d’abril.

· Descripció: estampa de 20 peces (5 × 4) de 20 × 20 cm, amb orla inclosa de 6,5 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.