C. Bisbe Lluís Pérez, 18

(san caralampio martir)

Aquesta imatge va ser collocada en compliment d’una promesa que el veïnat li va fer al sant, advocat del còlera, quan, després d’una epidèmia d’aquesta malaltia, no va morir cap veí. La promotora del fet va ser Rosa María Tejedo Martí “la del pont” (perquè a la vora de sa casa hi havia un pontet que travessava una séquia), que va comprar la imatge del sant. Durant els primers dies de la guerra civil del 1936-39, algun veí que sabia el perill que podia córrer l’estampa, la va arrancar per la nit i la va obrar dins del fumeral de la mateixa casa, on vivia “la muda” (que era fadrina) i la seua germana Antonieta (que tenia un fill “roig”). Durant la guerra, va habitar la casa “la nulera”, que cosia roba per als soldats. Al barri vivia un personatge molt conegut: Rosa “la cegueta”, que es guanyava la vida de l’almoina que el veïnat li donava, anant pels carrers i cantant cobles sobre santa Rita. En acabar la guerra, sant Caralampi va tornar al seu lloc original. Entre 1931 i 1980 el nom del carrer era Labranza; actualment està dedicat al bisbe borrianenc “cara llarga”. Ben prop del sant hi ha un carreró sense eixida anomenat carrer del Treball, amb només sis portals, un dels quals és la porta falsa de l’estació de Telefònica. Sant Caralampi va ser un diaca màrtir del segle V, originari d’Antioquia de Pisídia. La seua devoció està molt estesa a Galícia, però és més significativa la seua presència a Amèrica, que data de 1853, quan un terratinent mexicà va portar una imatge de fusta de la veïna Guatemala per tal de protegir de la pesta la seua família i la hisenda. Els indígenes de Comitán de Domínguez (Estat de Chiapas) s’hi van també encomanar i, des d’aleshores, celebren una peregrinació d’agraïment al sant amb ofrenes florals, passacarrer amb cavalleries, danses i oracions.

· Testimonis: Asunción Granell Arnandis “la coloma”.

· Datació aproximada de la imatge: 1875.

· Festivitat: 10 de febrer.

· Descripció: estampa de nou peces de ceràmica (3 × 3); les centrals són de 20 × 20 cm i les laterals de 20 × 10 cm; les sanefes laterals tenen 5 cm d’ample; la capella mesura 110 × 60 × 23 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí, J. Verdegal.