C. Sant Lluís, 11

(s.ⁿ luis gonzaga.)

Aquesta estampa ceràmica, que presideix el carrer durant més d’un segle, no va patir cap desperfecte durant la guerra civil del 1936-39; els testimonis són contradictoris: mentre alguns afirmen que va ser emblanquinada i destapada després, altres asseguren que sempre ha estat a la vista del veïnat. Quan anava a enderrocar-se la casa vella, les veïnes van demanar que no tocaren el sant, i els obrers van acabar la façana mantenint la imatge i acondicionant la capelleta. En la darrera reforma, realitzada l’any 2000, també s’ha respectat el panell, però s’ha substituït el fanal vell, que era més gran que l’actual i portava una bombeta elèctrica. L’any 1937, l’Ajuntament li va canviar el nom al carrer, anomenant-lo de Ferrer Guardia. El porrat dedicat a sant Lluís es va acabar cap a l’any 1970. Era molt senzill i íntim, perquè el carrer ha tingut poc de veïnat. La vespra de la festivitat, els devots posaven sobre la lleixa un ram de flors i dos ciris encesos, que es deixaven consumir. Només hi havia sopar al carrer, sense processó ni música. Els testimonis recorden que el carrer tenia un pany de cases (el de la imatge), i que davant només hi havia una vivenda i dos magatzems; un d’aquells va acabar sent un solar, i l’altre (de Bautista Montoliu) va ser després una fusteria. Sant Lluís Gonzaga (1568-1591) era un jove militar italià que va arribar a ser novici jesuita. Va morir a Roma com a conseqüència del contagi de la pesta, perquè assistia els malalts. La seua iconografia és tardana, ja que va ser canonitzat l’any 1726. És el patró de la joventut i de la puresa, que és representada amb el lliri blanc.

· Testimonis: Teresa Burdeus Llansola, Teresa María Montoliu Taberner, José Vicente Gual Mariana.

· Datació aproximada de la imatge: 1900.

· Festivitat: 21 de juny.

· Descripció: panell ceràmic de 12 peces (4 × 3) de 19,5 × 19,5 cm, amb orla inclosa de 4 cm. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.