C. Santa Anna, 35

Com a mare i instructora de Maria, santa Anna és representada ací ensenyant un rotllo amb l’alfabet (sense ch, ll, ñ, w). Aquesta imatge, comprada l’any 1940, és rèplica d’una anterior que també estava a la mateixa casa, propietat de Dolores Montoliu. Durant la guerra civil del 1936-39, la van amagar dins d’una casa del carrer, però un veí ho va denunciar i la imatge va ser cremada al mig de l’Escorredor. Després de la guerra, amb aportacions dels veïns i la collaboració de mossèn Elies, tres dones del carrer (Doloretes “la Palomara”, Angelita Piqueres i Encarnación García) van viatjar a València per a encarregar la imatge actual. La festa en honor a la santa (26 de juliol) consistia a fer porrat (la vespra, amb músics de la banda), baixar la imatge per a fer-li un dosser en l’habitació d’una casa (un pedestal amb flors i cobertors) i processó (per l’Escorredor, el Raval, l’Ecce Homo i sant Caralampi). També es dipositava un ram de flors als peus del quadre de santa Anna de l’església d’El Salvador (tradició encara conservada). El recordatori de la festa era una estampeta amb la imatge antiga de santa Anna. Les dones del carrer preparaven els típics rotllets de la santa. L’animador del porrat era Nelo “l’espardenyer”, que tocava el seu acordió amunt i avall. Quan hi havia orquestra, el vocalista habitual era Vilana. El porrat va perdurar fins a l’any 1960 aproximadament. Hi havia rivalitat en el porrat entre els veïns del carrer de santa Anna i de sant Bru. Algunes veïnes conserven estampetes commemoratives dels anys 1953 i 1954. Actualment, el veïnat encomana una missa per als difunts del carrer i una altra missa major en honor a santa Anna. En data 4 de novembre de 2003 s’ha acabat de pintar i de restaurar la capelleta, que havia patit un desperfecte en el peu de la imatge; la despesa s’ha sufragat amb almoines del veïnat. El carrer es deia antigament de la Cartoixa o Cartuxa, i va ser obert cap a l’any 1755, amb 5 cases i 14 habitants. Santa Anna era la patrona del gremi de teixidors de cànem de Borriana, indústria que va promoure (a mitjan segle XVIII) el creixement de la ciutat fora de les seues muralles; també és patrona d’altres oficis relacionats amb la costura (filanderes, costureres, guanters...) i de les ames de casa. Durant el període convuls de 1936-39, el carrer va portar el nom de Pau Casals.

· Testimonis: Dolores Barrachina Ribelles (viuda de Batiste Ramos “Maso”), “les Piqueres”, Francisco Cerezo García, Juan Rubert Miró.

· Datació de la imatge actual: 1940.

· Festivitat: 26 de juliol.

· Descripció: el disseny d’aquesta capella clàssica (de 150 × 81 cm) és una mostra de fervor popular; la imatge de santa Anna mesura 100 cm i la de la Mare de Déu 0,65 cm.

Fotos: V. Martí.