C. Cova Santa, 14

La imatge moderna substitueix un panell de ceràmica que ha desaparegut. Constava de nou taulellets i se situava en la façana del número 9 (i ja estava l’any 1941), que per aquell temps formava part d’una fàbrica de material d’obres (que ocupava dos panys del carrer: les cases amb els números 3, 5, 7, 9, 11, 6, 8, 10, 12 i 14). El cognom del propietari era García, que tenia d’encarregat Vicentet “de Redolons”. Aquella fàbrica va ser enderrocada al voltant de l’any 1964, i el panell ceràmic es va malbaratar. Va ser precisament el nostre testimoni (Luisa Baldó) la que va promoure la substitució d’aquella imatge de ceràmica per l’actual, que fins al 1999 estava en una capelleta de fusta amb llum elèctrica. Aquest carrer tenia el nom de carrer de Montcada quan es va obrir (l’any 1755 aproximadament, amb 15 cases i 46 habitants); el nom actual procedeix del 1808. En la Segona República, no obstant, es va rebatejar com a carrer de Mozart. Els orígens de la devoció a aquesta imatge cal buscar-los en la troballa d’un relleu d’alabastre dins de la Cova del Lledoner d’Altura. Sembla que, al segle XV, els monjos de la Cartoixa de la Vall de Crist fabricaven medallons amb el bust de la Mare de Déu, que els pastors de la zona portaven a manera d’escapulari; alguna d’aquelles imatges, perduda o oblidada en la cova per algun pastor que hi guardava el seu ramat, va donar peu a la devoció i a la construcció del santuari de la Cova Santa. La gruta està a 20 metres de fondària; la imatge està representada en un baix-relleu de guix de 20 × 10 cm, tot mantenint-se intacta malgrat la humitat constant d’aquell lloc i els sis segles d’antiguitat. Aquesta imatge és l’única que representa la Mare de Déu amb toca de viuda i amb el rostre d’una persona major. Per això l’any 1999, per iniciativa del president de l’Associació de Jubilats d’Altura, Juan Lozano, i del rector Félix Gómez, va començar una campanya de recollida de signatures (700.000 l’any 2002) per aconseguir que el Vaticà nomenara la Mare de Déu de la Cova Santa com a patrona dels jubilats d’Espanya (la Conferència Episcopal Espanyola ho va aprovar per unanimitat). Aquesta Mare de Déu és també patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló i dels espeleòlegs. D’altra banda, ¿qui no recorda aquella cançoneta de la infantesa que deia: Que llueva, que llueva, la Virgen de la Cueva, los pajaritos cantan, las nubes se levantan. Que sí, que no, que caiga un xaparró al mig de l’estació?

· Testimonis: Luisa Baldó Ibáñez.

· Datació: 1999.

· Festivitat: 11 de setembre.

· Descripció: la imatge blanca de guix mesura 7 × 21,5 cm, i tot el conjunt 44 × 27 cm.

Fotos: V. Martí.