C. del Raval, 48

(timete deum et date [illi honor] em)

Aquesta representació en ceràmica de sant Vicent (en la qual poden apreciar-se desperfectes deguts al seu trasllat i reubicació) estava antigament en una alqueria cantonera entre el Raval i el Carrer de l’Ecce Homo; en ser enderrocada l’alqueria, Baptista Font (antic propietari del número 48) va donar diners perquè l’amo de l’alqueria vella (que era republicà) no el trencara. Aquest panell se’l va guardar a casa i, quan es va construir la nova vivenda en el lloc que havia ocupat l’alqueria (però més retirat), va ser collocat allí; finalment, quan s’havia d’enderrocar aquella casa per a fer la finca actual, Dolores Font i Tejedo va recuperar el panell i el va situar en la façana de sa casa. L’estampa recull els atributs iconogràfics habituals de sant Vicent Ferrer (1350-1419): el seu hàbit de dominic, el dit de la mà dreta en senyal de predicació, el llibre en senyal de magisteri, la vara de lliri blanc com a símbol de la puresa, la mitra episcopal que ell va rebutjar (ací dues mitres i un barret) i la divisa llatina. Sant Vicent és venerat com a advocat contra el dolor de cap i la migranya; també és el patró dels obrers de vila. La presència en aquest lloc de la imatge de sant Vicent Ferrer no és casualitat, ja que de ben segur va passar pel mateix Raval en la més atestiguada de les seues visites de predicació a Borriana (en 1412). El Raval de València, que era el nom antic del carrer, existeix des de l’any 1755. Per ací, i procedents del Portal de València (que tenia un pont per a salvar el fossat, on s’acaba el carrer sant Vicent), van eixir, segons ens diu el Llibre dels Feyts, els 7.032 moros de la vila (amb el seu rei Zeyan al front) després de la conquesta de Jaume I. L’any 1286, el Raval va ser el lloc on les autoritats i el poble de Borriana van rebre el rei Alfons III per a celebrar les corts i jurar els Furs (14 de setembre). El Portal de València va ser testimoni també de molts altres fets històrics, com ara l’apedregament (a primeries de l’any 1338) dels cavallers del rei Pere IV, que els de Borriana no volien deixar entrar perquè havia fet donació de la vila al seu germà l’infant Joan (incomplint els designis de Jaume I referents a que Borriana pertanguera només a la corona). L’any 1348, el barri del Raval de València va patir el saqueig de les tropes dels unionistes de València, que, en nombre de 6.000, van intentar infructuosament guanyar les muralles de Borriana i que van haver de retirar-se; aquest comportament de fidelitat va ser premiat pel rei Pere IV (el 10 de desembre del mateix any) amb la concessió de la corona de l’escut, la franja blava en la senyera del poble i les tres corones. A uns 30 metres del cantó amb el Pla, en el pany dels números imparells, hi havia des de l’any 1600 i fins el 1860 (en què va ser tapat) un pou públic. Per la festivitat de sant Vicent, i també en el Corpus Christi, era costum realitzar (fins als anys 1960) “els combregars de sant Vicent”, que consistien a portar la comunió als malats. La comitiva era encapçalada per homes i dones, seguida de la representació municipal, del Santíssim davall pal•li i de la banda de música. Els carrers on havia de ser visitat un malat s’adornaven amb pètals de flors, i els balcons lluïen els millors cobertors. En arribar a la casa, el capellà entrava a donar la comunió i la banda tocava la marxa reial.

· Testimonis: Dolores Font i Tejedo (†2004).

· Datació aproximada: 1900.

· Festivitat de sant Vicent Ferrer: 5 d’abril o també el segon dilluns després de Pasqua.

· Descripció: dins d’un marc de guix de 10 cm de grossària, l’estampa té sis peces (3 × 2) de dimensions irregulars (les tres de la dreta són de 20 × 20 cm i les de l’esquerra tenen 20 cm d’alt i 17,5 cm d’ample); només es conserva la part superior i inferior de l’orla. Catalogat i protegit (PGOU 1995).

Fotos: V. Martí.