C. Menéndez y Pelayo, 1

Estampa de santa Rita que la representa agenollada, amb hàbit d’agustina, en actitud d’adoració a Jesucrist crucificat i ajudada per un àngel; del cel es projecten uns rajos lluminosos sobre ella, que reb al front un estigma en forma d’espina de la corona de Jesús. La presència d’una calavera, símbol de la mort, es va evitar després en els retaules. Es de remarcar la simetria del terra, representada per uns taulells de dibuix hexagonal ben coneguts en la nostra arquitectura. Aquesta estampa de santa Rita (diminutiu carinyós de Margarita, 1381-1447) estava en origen més alta, i va ser reubicada en el lloc actual quan es va acabar de construir la finca de pisos i la nova farmàcia d’Almela, l’any 1969, que ocupava anteriorment un magatzem de material de construcció (enderrocat el 1968). Abans de l’any 1936, aquesta farmàcia (i també una altra al carrer del Salvador) era propietat dels “Montoyes”. Precisament aquesta imatge de santa Rita va ser obrada per devoció personal d’aquella família, ja que la santa mai ha donat nom al carrer (per això mai s’ha celebrat cap porrat). Després de la guerra civil, el farmacèutic titular va ser José Mulet Vila, el qual la va vendre l’any 1947 a José Almela Esteve. A la mort d’aquest últim, va ser regentada durant un temps per Juan Pavía Gauchia (que després es va traslladar a Castelló, a la plaça de l’Hort dels corders), i tot seguit va passar a la titular actual: Isabel Almela. Durant tots aquells anys, treballaven com a empleats de la farmàcia José Ríos Museros i Manuel Saura Sebastià. Segons alguns testimonis, en guerra s’emblanquinaven alguns sants de ceràmica perquè no foren destruïts; però Santa Rita va ser una de les poques que no es va emblanquinar i va poder passar desapercebuda. Al contrari que els murs de les cases d’enfront, que estaven acribillats de bales i projectils, la imatge de la santa va quedar intacta, i els desperfectes actuals són deguts als treballs de recol•locació. Les dones que tenien familiars al front o empresonats anaven a resar-li, perquè és l’advocada dels impossibles. En els anys de la postguerra, santa Rita rebia les visites i les flors de les devotes fadrines del poble, que acudien a demanar-li marit. La imatge, que també estava a ras de paret, tenia baix una lleixeta on es posaven ciris i gerrotets amb flors. Hi havia fins i tot una imatge de maçoneria de la santa propietat de “la Clemència”, que va haver de destruir-la per por a ser denunciada. En els decennis de 1940 i 1950, aquesta santa donava nom al “Ropero de Santa Rita” (organitzat per la Confraria de Santa Rita), amb el qual la Cooperativa de Sant Josep sufragava les despeses dels xiquets més pobres en el dia de la seua primera comunió. Santa Rita (a més de protectora dels parts i advocada contra la pigota) és venerada en l’actualitat com a patrona dels funcionaris de l’Administració local; segur que els seus responsables volen compensar la mala consciència de les contribucions mal cobrades: «Santa Rita, Rita, lo que se da ya no se quita». En aquest punt del carrer naix el vell Camí d’Artana, que ens comunica encara avui amb els pobles de l’Espadà. Molt prop d’on està la imatge, potser al bell mig del Raval, hi havia abans del 1910 el Pou Nou, un pou públic que donava aigua a tot el veïnat.

· Testimonis: Dolores Font i Tejedo(†2004), Dolores Cerezo Serra, Fina Verdegal Ribes, Encarnación Domingo Mondragón “la Clemència, filla”, Manuel Saura Sebastià.

· Datació aproximada: 1900, amb motiu de la seua canonització aquell any.

· Festivitat: 22 de maig.

· Descripció: panell de 12 peces (4 × 3) de 20 × 20 cm (el rètol inferior és de 25 × 4 cm), amb una orla fina exterior de color negre de 1,3 cm; ocupa una capella fonda de 3,5 cm envoltada per un marc de pedra.

Fotos: V. Martí.