C. Menéndez y Pelayo, 7

El carrer ja existia a mitjan segle XVIII. El solar que ocupa l’actual edifici era un magatzem que havia sigut el primer garatge de reparació d’automòbils de Borriana, pertanyent a la família Blesa; els propietaris següents van ser els Urios. El magatzem va ser enderrocat en abril de 2001. El constructor i nou propietari (Vicente Aguilar), va tenir la iniciativa de respectar el panell ceràmic de la Mare de Déu del Carme (que estava dins d’una capelleta rectangular amb lleixa d’obra a la base). A instàncies de l’Agrupació Borrianenca de Cultura i de l’Ajuntament de Borriana, el va retirar i el va guardar amb el compromís de reubicar-lo aproximadament al seu lloc original, després d’acabada l’obra del nou edifici d’apartaments. En el taulell inferior dret de l’estampa pot llegir-se el nom del ceramista i la datació: S. Aguilella Vidal. Onda-1961. Segons testimoni d’Encarnación Domingo Mondragón, la imatge anterior de la Mare de Déu del Carme va ser una de les poques que no es va emblanquinar durant la guerra civil del 1936-39. Quasi davant mateix de la imatge de la Mare de Déu del Carme, en la façana de la casa número 12, hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció: A D. SEBASTIAN VICENT MARTINEZ SUS EX-ALUMNOS 1903-1953 BODAS DE ORO EN EL MAGISTERIO. Abans de ser pròpiament carrer, aquest vial era conegut amb el nom de Camí d’Artana, que, des del Raval de València, comunicava la Plana amb les poblacions morisques de l’Espadà. Se sap que, a les acaballes del segle XVIII i primeries del XIX, moment en què el conreu de la canya de sucre encara tenia certa importància a Borriana, precisament a la vora d’aquest Camí d’Artana estava el canyar més gran i més important. Les gelades dels anys 1877 i 1878 van desbaratar la collita; això i la baixada dels preus van ser la causa de la definitiva desaparició de la canya de sucre, tant del seu cultiu com de la indústria de transformació, que tenia prop del Camí d’Onda la seua fàbrica o molí: la Casa del Trapig (l’antic magatzem de taronja de Pedro Monsonís, davant de la parròquia de Maria Auxiliadora).

· Testimonis: Encarnación Domingo Mondragón, Vicente Aguilar Marco, José Ramos Borillo, David Ramos Doménech, Hermann Abaso Gómez.

· Datació del panell ceràmic: 1961.

· Festivitat: 16 de juliol.

· Descripció: estampa sense orla de 12 peces (4 × 3) de 20,2 × 20,2 cm, d’un centímetre de grossor i marcades al dors amb l’anagrama i el nom de la fàbrica d’origen (MADE IN SPAIN LA GIRALDA ONDA).

Fotos: J. Verdegal.